Probablement la millor definició d’idea que he llegit mai és la que diu que una idea és el que hi ha just entre les passions d’una persona i el que importa a la resta del món. I té tot el sentit: algú que es dedica a alguna cosa que importa a molta gent però no el motiva gens probablement acabarà guanyant molts diners però se sentirà totalment buit. A l’altre extrem, algú que es dedica a la seva passió, però que no importa a pràcticament ningú, acabarà sent un grandíssim expert… però probablement treballant de qualsevol altra cosa, perquè la passió no li porta el plat a taula.

En canvi, el que es dedica a allò que l’apassiona i que a l’hora importa a algú més segurament acabarà gaudint de la feina i treballant en una cosa que el fa gaudir. O el que és el mateix, es convertirà en aquell amic que sempre va feliç pel món, que mai no té un no per resposta.

Aquest és el cas del Cugat i l’Àlex, dos periodistes que han decidit presentar al món la seva creació: una revista digital en català que parla de tots els esports… que no són el futbol. Els anomenem “esports minoritaris”; ells els anomenen “esports minoritzats”. Minoritzats, precisament, pels que només volen sentir a parlar de futbol. I la veritat és que si ajuntem tots els aficionats de tots els esports que no són futbol a Catalunya trobarem una base de gent prou gran i que alhora no té on trobar informació de qualitat del que els apassiona. Això és, obrir un negoci en un mar ple de peixos sense ningú pescant. ¿El nom de la criatura? Fosbury. Com l’home que es va inventar una nova manera de saltar… i va enamorar el món amb ella.