GLOSSARI
Empreses 16/12/2012

'Minijobs'

Joan Tarradellas
1 min

L'any 2003, en el marc d'una profunda reforma laboral, el socialdemòcrata Gerhard Schröder va introduir un nou règim laboral a Alemanya, el Geringfügige Beschäftigung (literalment, feina insignificant o fútil ) , vulgarment conegut com a minijob . Amb un salari estipulat per llei de 400 euros mensuals (el 2013 pujarà a 450 euros) el minijob té quatre trets bàsics. Primer, el treballador no paga Seguretat Social ni impostos, de manera que els diners li queden nets, mentre que l'empresari sí que ha de contribuir amb un percentatge del salari al sistema de salut i pensions públiques. El segon és que les hores màximes de treball són 15 per setmana. Tercer, l'empresari pot acomiadar el treballador amb total flexibilitat. Finalment, el minitreballador acumula anys laborals per a la seva jubilació.

Els detractors del minijob deien que, d'una banda, aquesta mesura fagocitaria la feina a temps complet i faria augmentar l'atur. De l'altra, un nivell mitjà de salaris més baix enfonsaria el consum intern i causaria recessió. La realitat, però, és que el minijob no ha destruït pràcticament cap feina a temps complet a causa de la reduïda dedicació en hores que comporta.

D'altra banda, moltes persones que volien complementar el salari familiar (jubilats, joves, etc.) ho han pogut fer de manera fàcil. El consum intern s'ha reforçat per l'augment de la renda disponible. Alemanya va patir recessió el 2009 i va tornar a créixer de seguida. Avui té un atur del 5,5%, el més baix de la seva història. Hi ha un truc: a Alemanya la inspecció laboral és implacable i es castiguen petits abusos que en altres indrets són habituals.

Joan Tarradellas és Professor de finances d'Eada.

stats