Miguel Ángel Herranz:“La genètica és com un iceberg, només en veiem una part i n’esbrinem la resta”

Ja fa temps que es parla de la medicina personalitzada i adaptada a la genètica, ¿ara és el torn de la cosmètica?

Ens els últims temps hi ha hagut dos programes de recerca internacionals molt importants, el genoma humà i el projecte Encode, que han permès tornar a llegir l’ADN des d’una perspectiva diferent. La investigació ha obert les portes a saber què fa cada gen i, per tant, una personalització cada vegada més gran. La genètica és com un iceberg. Només en veiem una part (al voltant d’un 33%), que està relacionada amb la nostra conducta i l’ambient en què vivim. Nosaltres n’esbrinem la resta i fem servir la genètica per identificar la predisposició de la pell de cada persona. Així podem proposar rutines adaptades a les debilitats de cadascú i evitar utilitzar ingredients inadequats. Vam començar amb productes facials i ja hem ampliat als cabells i la cel·lulitis.

Com podeu convèncer que no es tracta d’una nova moda miraculosa?

Cada dia llegim més notícies sobre com el coneixement científic dóna peu a noves maneres de tractar i prevenir. De la mateixa manera que a la medicina, la personalització en la cosmètica serà una tendència a llarg termini i només n’estem veient els primers passos. La societat actual està molt obsessionada amb la lluita contra el pas del temps. De fet, ja tenim tres edats: la cronològica, la biològica i la social; és a dir, la que volem aparentar. Ara vivim molts més anys i quan una persona comença a tenir signes d’envelliment encara té molt temps d’esperança de vida per endavant. No pots esperar miracles, perquè tothom es fa gran, però sí fer-ho més lentament. No és una cosmètica de baix cost, però tampoc es pot considerar prohibitiva. Per exemple, un primer tractament personalitzat pot costar entre 400 i 450 euros.

Vau presentar una tanda de finançament de 300.000 euros a l’octubre al XV Fòrum HealthCare de Barcelona.

La tanda encara està oberta. Estem parlant amb inversors i ens hem trobat que hem despertat molt interès fora d’Espanya. Ara comencem un procés d’internacionalització i ja hem treballat amb països com Holanda i Bèlgica. El primer pas natural és Europa, però als mercats asiàtics hi ha una preocupació per l’estètica molt més gran que a la resta del món. La nostra previsió per al 2016 és facturar uns 700.000 euros i l’any vinent ja fregaríem el milió d’euros. Fins ara hem invertit al voltant d’un milió i mig d’euros en aquest projecte, entre estudis clínics, software, publicacions…

Us heu integrat en el nou Barcelona Beauty Cluster i fins fa poc n’eres el vicepresident. ¿Són realment útils aquests tipus d’iniciatives?

La indústria de la bellesa a Catalunya està creant un microclima d’innovació molt potent i amb un component molt gran de recerca i desenvolupament (R+D). És un sector que té molts vessants i el clúster del sector pretén estrènyer les relacions entre tots els actors que en formen part. De fet, a Catalunya trobem gairebé un 53% de la producció nacional de cosmètica. Aquest tipus d’eines col·laboratives són un aspecte clau per a les empreses del sector de cara a internacionalitzar i créixer conjuntament. En només un any i mig de vida hem passat de 14 membres a uns 80 i hem arribat a acords amb el Cosmetic Valley a França, que és el centre innovador mundial del sector.