Microsoft surt al rescat de Dell

Dell, el tercer fabricant mundial d'ordinadors personals, va anunciar dimarts la intenció de deixar de cotitzar en borsa mitjançant una operació de recompra de les seves accions valorada en 24.400 milions de dòlars (18.000 milions d'euros). L'empresa texana, pionera en la venda a distància d'equips configurats a mida de cada client, figurava a l'índex Nasdaq des del 1988, només quatre anys després de ser fundada pel llavors estudiant Michael Dell, que encara n'és el president i impulsa l'operació actual.

Dell, que ha fracassat repetidament en els intents d'expandir-se a l'electrònica de consum i els dispositius mòbils -l'any 2010 va treure l'Streak, el primer tauletòfon de cinc polzades amb Android-, aspira amb la seva reconversió en empresa privada a disposar d'una tranquil·litat que no li concedeixen els inversors en borsa, que reclamen rendiment a curt termini. L'objectiu és desvincular-se de la seva dependència actual del negoci dels PC, que proporciona uns marges baixíssims, centrar-se en els productes i serveis d'informàtica corporativa i tornar a provar sort en telèfons mòbils i tauletes.

Les accions de Dell seran adquirides per un consorci de composició si més no curiosa (el detall, en aquest PDF). El gruix del finançament, 13.750 milions de dòlars, l'aporten quatre bancs: Barclays, Bank of America, Crédit Suisse i RBC. El mateix Michael Dell hi posa 750 milions de la seva fortuna personal. 1.400 milions més vénen de Silver Lake Partners, una de les firmes d'inversió més influents de Silicon Valley. La sorpresa són els 2.000 milions que inverteix Microsoft, molt interessada que la nova Dell eviti la temptació d'incloure en el seu futur algun sistema operatiu que no sigui Windows. Aquesta jugada de Microsoft segueix un patró ja conegut: s'assembla molt a l'acord d'ara fa dos anys amb Nokia per tal que abandonés el sistema Symbian i fabriqués smartphones amb Windows Phone.