NAVEGADORS
JORDI SABATÉ

Microsoft jubila l’Explorer vint anys després

Imposat 'per la força' fa vint anys, la seva antiga posició quasi monopolística va ser, paradoxalment, el que l’ha acabat enviant a la tomba

Microsoft jubila l’Explorer vint anys després / EDMON DE HARO Zoom

A l'agost es compliran 20 anys del llançament de la primera versió d’Internet Explorer (IE) i Microsoft ja ha confirmat que el navegador no continuarà més temps en actiu. Aquest clàssic navegador entrarà aviat al desballestament i serà substituït a Windows 10 per un nou model. Aquest nou model s’anomena -en principi- Spartan i està més ben condicionat per als temps moderns, ja que disposa de versions per a dispositius mòbils, funcions socials, assistent de veu i sincronització de dades i contrasenyes en tot l’ecosistema d’aparells de l’usuari. Així doncs, un històric de l’era digital ens diu adéu.

L’Explorer va néixer pensat per a Windows 95, que en el seu dia (1995) va ser un fenomen de masses: el primer sistema operatiu per a ordinadors globalment popular i base per a l’expansió mundial definitiva de Microsoft. Amb aquest sistema operatiu, la companyia va passar de ser una empresa més del sector tecnològic a convertir-se en el símbol de l’era digital. El seu president, Bill Gates, també va passar de ser un semidesconegut executiu a erigir-se com la primera superestrella de la tecnologia.

Bill Gates continua sent avui l’home més ric del món i una bona part de la seva fortuna l’hi deu al Windows 95, però també a l’Internet Explorer. Per comprendre la seva importància cal tenir en compte que, a diferència de Mac OS X o Linux, Windows no va ser concebut per compartir informació en xarxa, sinó per treballar a partir d’un ordinador aïllat. Per tant, les primeres versions del sistema operatiu no aportaven un navegador per accedir a internet.

Els usuaris que començaven a aventurar-se en les pàgines de la incipient xarxa utilitzaven el navegador Netscape, que en aquell temps funcionava molt bé. Lògicament, Microsoft era conscient que permetre l’ús de Netscape era delegar el control dels serveis relacionats amb internet a una companyia externa, cosa que no encaixava amb la seva voluntat de controlar el programari que usaven els seus usuaris.

Així, Microsoft va dissenyar un navegador propi, que no era millor que Netscape però que tenia l’avantatge que venia preinstal·lat en el sistema operatiu. Fa 20 anys gairebé ningú es descarregava programes de pàgines de tercers i, per tant, tenir preinstal·lat un navegador a l’ordinador significava que l’utilitzaries inevitablement. Com que llavors la immensa majoria dels usuaris utilitzaven Windows, a l’Explorer no li va costar gaire liquidar Netscape i aconseguir el tron absolut de la navegació web.

D’aquesta manera els usuaris van començar a navegar a internet només per on Microsoft desitjava i van veure la informació i la publicitat que Microsoft volia. Almenys aquesta era la intenció de la companyia, que també havia llançat el cercador MSN Search per destronar Yahoo! Search. No obstant, l’imperi digital de Microsoft va durar tot just cinc anys, el temps necessari perquè florís una nova potència anomenada Google, i que volia imposar un cercador revolucionari.

Google aviat va guanyar la partida digital a Microsoft i va promoure un nou navegador independent, Firefox, i després el seu propi, Chrome. Tots dos superaven en prestacions, seguretat i rapidesa l’Explorer, però com que Microsoft no els incloïa per defecte a Windows, el seu abast era mínim. No obstant això, la pressió social va fer que el Tribunal de la Competència de la Unió Europea dictaminés que Windows estava obligat a oferir als seus usuaris l’alternativa d’accedir a altres navegadors que no fossin l’Explorer.

Va ser el principi de la fi per a l’Explorer. Aviat els seus competidors van aconseguir el creixent favor dels usuaris. Quan es va produir la revolució dels smartphones i les tauletes, l’Explorer ni tan sols va fer el salt i es va autocondemnar a ser un zombi que vagava pels ordinadors dels usuaris menys experts, que, si bé són molts, resulten molt poc intensius en la navegació. Ara Spartan haurà de recuperar el tron que una vegada va ostentar l’Explorer, però aquesta vegada haurà de ser per mèrits propis, ja que no està sol al mercat i haurà de competir amb navegadors experimentats.