TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Microsoft + LinkedIn = 'uberització' de la feina?

En un moment en què el món del treball està canviant a gran velocitat, la compra de LinkedIn per part de Microsoft podria suposar una revolució en la forma d’entendre el mercat laboral

Microsoft + LinkedIn = ‘uberització’  de la feina? / IL·LUSTRACIÓ: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Dilluns passat va informar a través d’una carta als seus empleats que havia comprat la xarxa social de perfils professionals LinkedIn per 26.200 milions de dòlars. El preu, la compra més gran que ha fet l’empresa, és impressionant; sobretot si es té en compte que la inversió en el sector tecnològic de Silicon Valley ha disminuït en els dos últims trimestres per primera vegada des de la bombolla punt.com del 2001.

Tan aviat com la notícia va arribar a les xarxes socials i als mitjans digitals, els analistes es van afanyar a comentar els punts forts d’aquesta operació: ¿en què hi surt guanyant Microsoft i com beneficia LinkedIn? La carta informava que de moment tot continuarà igual a les dues empreses, que funcionaran de manera autònoma com fins ara. Però resulta evident que Satia Nadella, el conseller delegat de Microsoft, té un pla per a LinkedIn.

Anàlisi: Microsoft paga 250 dòlars per cada usuari actiu de la xarxa socialI també ho és que Jeff Weiner, conseller delegat de LinkedIn, ha escollit el comprador que més li ha interessat, ja que de pretendents no n’hi faltaven; així ho ha reconegut almenys. Per començar, s’ha comentat que Microsoft guanyarà una forta dimensió social, a més de la base de dades professionals més gran del planeta.

Els experts també han fet notar que LinkedIn aconsegueix una gran valoració amb l’operació, que li permetrà superar les dificultats per les quals últimament està passant, amb la insatisfacció dels seus inversors davant les pèrdues comptabilitzades el 2015. No és que LinkedIn perdi realment diners, ja que va guanyar al voltant dels 2.600 milions de dòlars l’exercici anterior, però se’n gasta molts a mirar d’evolucionar contínuament per superar els competidors, que cada vegada són més nombrosos.

És previsible que Nadella permeti que Weiner continuï gastant diners els pròxims anys, fins i tot no es pot descartar que l’animi a gastar-ne més. Però també sembla més que probable que el cap de Microsoft tingui veu i vot per decidir en què es gastaran a partir d’ara els calers a LinkedIn. Quin és aquest pla que costa a Microsoft 26.000 milions de dòlars?

No pot ser que simplement vulgui una pila de dades professionals i de relacions entre persones per analitzar-les i treure’n conclusions. No almenys al preu de 26.000 milions de dòlars. Les anàlisis de dades es poden comprar al mercat per molt menys. Tampoc sembla probable que Microsoft, una empresa pura i dura de serveis de programari, vulgui ara passar-se al negoci de la venda de publicitat.

D’altra banda, és cert que la informació que posseeix LinkedIn és ingent, amb els seus 433 milions de perfils professionals, 150 milions dels quals amb l’aplicació mòbil instal·lada. Però també ho és que aquesta xarxa laboral porta anys patint per adaptar-se a les grans transformacions que es van succeint sense parar en el món de la tecnologia.

Fundada el 2003, primer va haver de lluitar contra la irrupció de Facebook aplicant un redisseny social a les seves pàgines, perquè cada perfil fos una mena de mur on compartir temes i en el qual els contactes podien deixar missatges. Després va haver de dotar-se d’una dimensió informativa, permetent que els membres poguessin escriure textos i compartir-los. Finalment va haver de crear l’aplicació mòbil -que redissenya constantment- i ara li arriba la competència de les aplicacions per trobar feina des del mòbil, que s’aprofiten que el mercat laboral s’està globalitzant, precaritzant i individualitzant a marxes forçades: en un futur on el treball industrial serà fet per autòmats, tendim a un món d’autònoms en el qual abundaran els contractes per treballs fets per professionals de l’altra punta del món. I LinkedIn, que va ser pensat per a un món molt més estable, ha d’adaptar-se a aquesta nova i radical realitat.

Per fer-ho necessita uns diners que els inversors li neguen -des del maig del 2015 en va caient el valor a borsa- i que només pot obtenir a través d’una compra com aquesta. A més, Weiner disposarà del suport d’algú amb experiència sobre el terreny en aquest tema, ja que Satia Nadella va néixer a l’Índia però ha fet tota la seva carrera professional als EUA. En aquest sentit, pot entendre més bé que ningú els moviments tectònics del mercat laboral.

¿Per què no especular amb la possibilitat que el pla de Microsoft per a LinkedIn és que es renovi de nou, però aquest cop per liderar el canvi en el sector? No és tan desgavellat pensar que l’objectiu sigui uberitzarel mercat de treball; és a dir, revolucionar-lo de tal manera que cada perfil de LinkedIn es converteixi en una empresa capaç de contractar i ser contractada per altres companyies o individus per a funcions puntuals.

Airbnb ha uberitzat el sector turístic; Uber -d’aquí procedeix aquest nou verb- i Blablacar, el del transport públic; les aplicacions de fintech i microfinançament estan uberitzant el sector financer, etc. LinkedIn, amb els 26.000 millons de dòlars cobrats, podria uberitzar el mercat laboral fent accessible la contractació de serveis entre persones de tot el món. I el pagador, Microsoft, l’acompanyaria amb molt de gust, oferint els serveis de programari com a plataforma per a aquesta revolució laboral, que és d’àmbit planetari.