NOVES IDEES

Microorganismes per lluitar contra el mal alè

AB-Biotics, una empresa biotecnològica puntera en desenvolupament de fàrmacs probiòtics, amb seu a Girona, acaba de llançar al mercat un fàrmac que permet tractar problemes bucals comuns com les càries, l'halitosi i la gingivitis, a partir de microorganismes d'una boca 'sana'.

Utilitzar els microorganismes d'una boca sana per tractar problemes bucals com les càries i l'halitosi és la innovació que sustenta AB-Dentis, un dels últims fàrmacs desenvolupats per la biotecnològica catalana AB-Biotics, amb seu a Girona. L'empresa va ser fundada fa 10 anys per Sergi Audivert i Miguel Ángel Bonachera, investigadors de la UAB provinents del món de la nutrició i la biociència. Una de les principals línies de negoci d'AB-Biotics és el desenvolupament de fàrmacs probiòtics, és a dir, basats en microorganismes que es troben al cos humà, per prevenir o tractar diferents patologies.

En el cas d'AB-Dentis, "es tracta que mentre el pacient llepa la pastilla, els microorganismes sans colonitzin la boca, afectada pels bacteris", explica Audivert. En comparació amb un fàrmac químic, "és una teràpia més ecològica per a l'organisme", afegeix l'emprenedor.

De l'alimentació als fàrmacs

Audivert i Bonachera van fundar l'empresa l'any 2002 amb un capital de 50.000 euros, avalats pels seus pares. Bonachera acabava de tornar dels EUA, on va estudiar tecnologia aplicada a la genètica, i volia "importar el know-how " que va aprendre allà. El projecte inicial era desenvolupar una tecnologia basada en els bacteris làctics que permetia millorar la qualitat del formatge, però es van trobar que "el sector alimentari era un sector poc obert a la innovació" i no van trobar-hi "una sortida comercial,", recorda Audivert. L'any 2005 van decidir reorientar el negoci cap al sector farmacèutic i de la salut. Tres anys després ja tenien alguns productes propis i van obtenir la primera inversió forta, d'un milió d'euros, i, dos anys més tard, l'empresa va entrar a cotitzar en el mercat alternatiu borsari (MAB). Després d'una sèrie d'ampliacions de capital, els dos socis fundadors en controlen avui el 14%, respectivament.

"Sortir a borsa fa que tinguem unes obligacions amb els accionistes i a garantir una transparència de gestió", explica Audivert, que acaba de tornar de visitar un laboratori farmacèutic a París. Finalitzat el període de recerca, que ha durat 7 anys, l'empresa està actualment en plena fase d'expansió comercial per donar sortida als seus fàrmacs, que ven a les multinacionals farmacèutiques. Per a la distribució d'AB-Dentis ha arribat a un acord amb una empresa danesa i el producte ja es ven a les farmàcies de Dinamarca i Alemanya, però a Espanya encara no. "Aquí els processos de registre i aprovació de les agències reguladores són més lents", diu Bonachera.

AB-Biotics va facturar, el 2011, 6 milions d'euros- la meitat a l'estranger - i calcula que aquest any la xifra s'incrementarà fins al 85%. El seu producte estrella és Neurofarmagen, un test que analitza l'estructura genètica dels pacients afectats per depressió o epilèpsia a partir d'una mostra de saliva i ajuda el psiquiatre a receptar el medicament més adequat. "És el que se'n diu medicina personalitzada ", diu Bonachera. Neurofarmagen es distribueix a Espanya a través dels laboratoris Almirall i al Brasil de bracet de la multinacional GlaxoSmithKline. "L'objectiu és ara trobar un distribuïdor als EUA", afegeix.

Flexibilitat

Els principals clients són les grans farmacèutiques, que cada cop més externalitzen la R+D a tercers. "Ser més petits ens permet ser més dinàmics i flexibles a l'hora d'innovar", diu Audivert. Entre els últims llançaments hi ha AB-Life, un fàrmac per regular el colesterol que es ven en diversos països europeus (a Espanya a través de laboratoris Lacer), i AB-Fortis, un complement alimentari per prevenir la carència de ferro, que es vendrà en més de 10 països, incloent-hi els EUA. "Tot el que facturem ho reinvertim en innovació", explica Audivert. Actualment tenen dos projectes en marxa: un probiòtic per prevenir la càndida, una malaltia sexual que afecta les dones quan perden àcid làctic de la flora vaginal, i un altre per tractar el còlic en nadons.