FINANÇAMENT
JORDI VELERT

Micromecenes amb una bona causa i sense incentius

Goteo, Precipita i totSuma recapten fons per a projectes amb vocació social mentre el sector espera que la llei de mecenatge incentivi el ‘crowdfunding’

El fenomen del micromecenatge va irrompre amb Verkami a Catalunya i, de retruc, a Espanya. Avui la plataforma amb seu a Mataró continua sent la més coneguda però han aparegut altres serveis similars amb identitats ben marcades. Amb tot, ja sigui per afavorir la investigació científica o per donar suport a iniciatives socials, encara queda camí per fer perquè el crowdfunding tingui la força de les plataformes de països com els Estats Units.

La més jove de les webs de crowdfunding, Precipita, va arrencar a finals de l’any passat com a “eina per donar a conèixer els projectes de la comunitat científica a la societat”, segons Isabel Méndez, gerent del departament de participació privada de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.

D’origen públic i amb el precedent de Taracea, Precipita permet establir dos objectius de recaptació: el mínim necessari per dur a terme el projecte i la quantitat òptima “que permetria fer tasques addicionals de millora”, indica Méndez. En qualsevol cas, l’objectiu òptim no ha de superar els 25.000 euros. Per exemple, un projecte per trobar alternatives als trasplantaments de ronyó ja ha aconseguit més d’11.000 euros amb Precipita. Si bé la motivació dels micromecenes acostuma a ser altruista, alguns projectes ofereixen una recompensa. El benefici pot ser marxandatge o “intangibles”, com ara visitar el centre d’investigació o participar en activitats de divulgació, assenyala Méndez.

Goteo, fundada el 2011 a Catalunya, es defineix com una plataforma que promou “la innovació social i el coneixement obert”. Dels 62.000 usuaris registrats amb què compta la web, 40.000 són cofinançadors d’algun projecte amb impacte positiu sobre la societat, que ha d’usar llicències lliures, segons Mercè Moreno, coordinadora del servei a Barcelona.

Moreno destaca que Goteo pretén “generar comunitat” i recomana als impulsors dels projectes que mirin de col·laborar amb altres iniciatives que busquen finançament. Els usuaris de la web tenen un moneder virtual amb els seus fons i poden repartir-los entre els projectes que vulguin.

Promoure la salut visual dels nens o produir una pel·lícula sobre els desnonaments són alguns dels projectes que allotja Goteo, que explora fórmules de finançament més enllà del crowdfunding tradicional, com el que anomenen capital irrigació, que inclou els fons públics. És el cas del programa que ha impulsat de la mà de la Universitat Internacional d’Andalusia (UNIA) per revaloritzar continguts culturals mitjançant eines digitals. El termini d’inscripció està obert fins al 6 d’abril i per cada euro rebut UNIA n’aportarà un altre, fins a un límit de 10.000 euros.

Dos anys després que ho fes Goteo, naixia totSuma, una plataforma de crowdfunding destinada a projectes dins de l’àmbit català. Impulsada per l’associació Xarxa Digital Catalana, totSuma té acords amb mitjans digitals per mostrar-hi els projectes actius en anuncis, com un disc de rumba que ha assolit 7.130 euros. Han de ser iniciatives emmarcades en el propòsit de totSuma, però. “Si es volen recollir diners per a un poble d’Àfrica creiem que el projecte és molt noble, però hi ha plataformes més adequades”, explica Joan Camp, un dels seus creadors.

“Som una fundació i totes les aportacions que es fan a Goteo són donacions”, apunta Moreno, que demana una nova llei de mecenatge. “A Amèrica tenen incentius fiscals”, argumenta. A través de la Xarxa d’Economia Solidària, de la qual forma part, Goteo vol demanar una “legislació específica” per a Catalunya, avança. En la mateixa línia, Camp, que va cofundar Racó Català, destaca que la llei de mecenatge espanyola “data dels anys 70”. Les propostes de millora de la llei conegudes fins ara, creu, “no ajudarien gaire” a consolidar aquest sector.