L'ENTREVISTA
DANI SÁNCHEZ UGART

Josep Abril: "M'han tornat més d'una caixa perquè em dic Josep i no José"

El 2009 Armand Basi va decidir prescindir dels seus serveis. Fins aleshores, el dissenyador Josep Abril (Barcelona, 1962) havia compaginat durant sis anys les seves pròpies col·leccions per a home amb les desfilades a París i Milà amb Basi. El contratemps li va servir per potenciar la seva línia i fer una empresa "petita i flexible". Això l'ha ajudat a sortejar la crisi, tot i que amb algunes rascades, com els problemes de finançament. Se n'està sortint, però neda a contracorrent. No ha sucumbit a la deslocalització perquè li agrada "vendre país", malgrat que la identificació amb Catalunya li ha portat maldecaps per vendre a Espanya. Però ell mira al món per col·locar el producte i a casa per fabricar. "La gent ha de comprar roba feta aquí perquè li agrada", diu. I en això treballa, a fer que agradi.

Josep Abril és dissenyador de moda / CRISTINA CALDERER Zoom

Té ganes de parlar de tot, també de com veu el país, Catalunya, que forma part del valor afegit de la seva marca. Josep Abril explica per què és independentista i per què no té por d'un boicot: ja l'ha patit.

¿Hem perdut la indústria del tèxtil?

Estem en un procés molt dolorós. Quan es perd una indústria es perd la creativitat. Tot i que els polítics sempre han dit que no, que aquí només hem d'imaginar i produir a fora. Jo crec que és un error, perquè on hi ha la cuina és on acaba creixent la creativitat, que és el que ens pot donar un fet diferencial, que crea marca, país i indústria.

Vostè fabrica aquí?

Sí. Intento aportar els valors de proximitat i de producte creat i fet aquí. Això té el handicap d'oferir un preu més alt. Però mentre una camisa al carrer valgui 25 o 30 euros no hi ha res a fer. Perquè confeccionar una camisa aquí val entre 8 i 20 euros. I no pots explotar la gent.

Però queden tallers?

De tallers n'hi ha. Bé, n'hi havia molts. I encara en queden alguns. La gent ha d'entendre que si paga una mica més potser està pagant llocs de treball aquí. L'altre dia, després de la vaga general, vaig sentir que algú deia: "Esteu convocant una vaga perquè es perden llocs de treball, però porteu roba feta a la Xina". I és veritat. Si portes una camisa feta a a Santa Coloma, probablement el taller no haurà de tancar.

Quin és el secret de les marques que aguanten?

Se'm fa molt difícil parlar per tothom. Cada marca té la seva estratègia. I són molt diferents entre elles. No és el mateix la de Desigual que la de Mango o la de Sita Murt. No hi ha dubte que tots intentem vendre fora. Jo intento ser petit, elàstic i crear el valor afegit del producte que està fet al país.

Amb tanta implicació amb el país, ¿no tem un boicot espanyol?

Ja fa molt temps que m'hi estic trobant. M'han tornat més d'una caixa perquè em dic Josep i no José. Ja fa anys que dura i he venut algunes coses a les capitals espanyoles, però mai en pobles. La part principal de la meva facturació la faig a Catalunya i a l'estranger. A Espanya pràcticament només venc a Madrid, que és una ciutat molt internacional.

Per què passa?

No em preocupa. Un paio de Salamanca, davant la disjuntiva de comprar una peça de roba que posi Josep i una que posi José, prefereix la segona. Ho accepto i s'ha acabat. És que jo faig el mateix amb la llet!

Fa poc vostè va dir a El País que estava a favor de l'estat propi.

Vas entendre això? Quina sort! Perquè hi ha hagut gent que no ho va entendre. Em deien que vaig ser tou.

¿Coses com el boicot l'han empès a ser independentista?

No. Són els gens que porto dins. Espanya és un país que adoro, però m'agradaria adorar-lo com a veí, no com a sotmès.

¿Creu que aleshores no li tornarien la caixa?

A la llarga no, seguríssim. En el curt termini hi hauria tensions, però després la gent valoraria el producte en si, i no la política.

¿Detecta recels entre els empresaris del tèxtil?

Em costa molt jutjar, perquè no conec la gran indústria, que és la que té el capital i mana. Suposo que el capital té por, però ja m'està bé. Sempre van darrere del que funciona millor, i és evident que això ho farà.

Així, ¿està segur que tindrem independència?

Passarà. És evident. Potser trigarà un any, quatre o deu. Però és un dret que no ens han de donar. El tenim i ens l'hem de prendre. No tindran més remei que acceptar-ho.

¿El país acompanya els empresaris?

Som en un dels països més complicats perquè qualsevol emprenedor que tingui una idea la pugui tirar endavant. Jo tinc comandes que no puc servir perquè no tinc finançament. Me l'han tallat de cop. Vaig al banc i no em donen ni un duro. Així no s'arregla res.

Què millorarà una Catalunya independent?

No m'agrada que només es parli d'això, perquè hi ha molts altres problemes. Però si gestiones els recursos des d'aquí, marques l'estratègia.