Empreses 24/11/2013

Més transparència financera

Soledad Moya
3 min

La Comissió Europea es posiciona al costat de les empreses que no desitgen l'aprovació de la norma sobre lloguers que s'està debatent a Europa, el segon esborrany de la qual es va publicar el maig del 2013. Amb això, la posició de l'IASB (Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat) queda en dubte després de treballar en aquest projecte durant més de 8 anys. L'IASB, amb seu a Londres, és l'organisme emissor de les IFRS ( international financial reporting standards, o normes internacionals d'informació financera), d'aplicació a Europa per als grups cotitzats des del 2005. No obstant això, perquè les normes aprovades per l'IASB siguin d'aplicació obligatòria per a les empreses europees és necessari que la Comissió Europea les ratifiqui, previ informe de l'EFRAG (European Financial Reporting Advisory Group), l'organisme assessor de l'executiu europeu per a temes comptables. Això vol dir que, si l'IASB proposa una norma però després la Comissió Europea no la ratifica, aquesta norma ja no seria d'obligat compliment per als grups cotitzats europeus.

Deutes no reflectits

La proposta de l'IASB es justifica amb la idea que, tal com es recullen actualment els lloguers operatius, els pagaments futurs compromesos avui per les empreses, derivats de contractes de lloguer operatius rentings, no es reflecteixen en els seus balanços com a passiu (obligacions de pagament). Al seu torn, en l'actiu no hi apareixen reflectits béns que constitueixen, en alguns casos, béns fonamentals en el negoci de les empreses, com serien els avions en les aerolínies, els hotels en les cadenes hoteleres i les oficines en el cas dels bancs. D'aquesta manera, el deute que ara es reflecteix en els balanços no inclou imports, en alguns casos molt importants, que podrien alterar de manera substancial les seves mesures d'endeutament i, amb això, la seva capacitat futura d'endeutar-se. Estudis empírics demostren com l'impacte de considerar aquests pagaments com a deute, en el cas particular de les ràtios d'endeutament, és altament elevat, en particular per a sectors en què l'ús del lloguer operatiu està molt present, com són els de consum de béns i serveis i tecnologia. Així mateix, l'impacte en la rendibilitat pot ser també important pels canvis que la proposta suposaria en termes de reconeixement de la despesa.

Aquest posicionament de la Comissió Europea suposa un respatller molt important a totes les empreses que, des de la publicació del primer esborrany l'agost del 2010, han mostrat la seva disconformitat amb aquesta norma, argumentant el negatiu impacte en els nivells de deute per a les empreses i el seu cost d'aplicació.

Tot i així, no totes les empreses hi estan en contra. Si analitzem les més de mil comment letters (cartes provinents dels diversos agents relacionats amb la informació financera) enviades tant a l'IASB com al FASB (el regulador comptable americà) -el projecte dels lloguers s'inclou en l'agenda de projectes conjunts Europa-EUA-, observem que moltes empreses es mostren a favor de la proposta, encara que sovint proposen suavitzar-la en termes d'impacte o abast, o facilitar-ne la implementació.

Pressió empresarial

Aquest debat s'afegeix al corrent que analitza quines són les conseqüències econòmiques derivades de les normes comptables, i si són desitjables o no. Els reguladors preparen normes noves per incrementar la transparència i qualitat de la informació financera. Tanmateix, sovint aquestes mateixes normes provoquen conseqüències inesperades que poden tenir un impacte negatiu sobre mesures per avaluar el rendiment de les empreses.

Si finalment la norma no s'aprovés, es comprovaria una vegada més com el lobi empresarial pot alterar el camí dels reguladors. El reflex en el balanç del deute total de l'empresa és sens dubte important, i més en els temps actuals, en què la transparència i el compliment són requisits indispensables de la informació financera i de l'èxit del seu procés d'internacionalització. Els detractors de la norma argumenten que aquesta informació ja és en la memòria, per la qual cosa no hi hauria necessitat de mostrar-la en balanç, però la realitat és que, en el cas per exemple de les empreses espanyoles o angleses, la recerca demostra que el nivell de compliment és encara baix, amb la qual cosa la qualitat i quantitat revelada sobre aquest tema és encara petita. També la literatura ens demostra que l'impacte de la informació revelada en els estats financers (el balanç en aquest cas) respecte a la que es proporciona en la memòria és clarament diferent.

És veritat que, tot i que els reguladors busquen homogeneïtzar la normativa comptable a nivell europeu per guanyar en comparabilitat, competitivitat i transparència, cal tenir en compte sempre que les normes han de ser, en la mesura del possible, adaptades a les particularitats dels diferents negocis i sectors, i en aquest sentit l'actual proposta de norma és millorable. Però el que és innegable és que, tal com es preveu en aquests moments el tractament dels arrendaments operatius, quantitats importants de pagaments futurs compromesos avui no es reflecteixen com a deute i, per tant, no contribueixen a donar una imatge fidel del passiu empresarial.

Per tant, i des d'un punt de vista de la utilitat, qualitat i transparència de la informació financera, el reconeixement del deute que encara ara és fora de balanç és un tema encara per resoldre.

stats