Merkel torna a salvar les caixes alemanyes

L'ombra d'Angela Merkel és ben allargada. Cada cop més. La renovada cancellera alemanya ha aconseguit preservar una vegada més les seves caixes d'estalvis locals dels exàmens del Banc Central Europeu (BCE) i de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès). Mentre que al mercat financer espanyol aquesta setmana s'ha viscut un nou episodi del desmantellament de les antigues caixes amb la venda de Novagalicia al banc veneçolà Banesco, ha passat gairebé desapercebut que el mecanisme de resolució d'entitats financeres europeu, és a dir, el sistema que ha de possibilitar la liquidació d'un banc en fallida, només cobrirà les 330 primeres entitats del sistema continental.

Alemanya ha aconseguit imposar una altra vegada el seu particular egoisme, el que altra gent considera una visió d'Europa. La mateixa Comissió Europea (CE) i la majoria dels estats membres defensaven que la unió bancària vigilés i examinés els 6.000 bancs existents de l'eurozona. Però, esclar, aquest volum de feina que Alemanya ha rebutjat amenaça en realitat la continuïtat de les més de 300 caixes que conviuen alslands del país centreuropeu. És ben cert que les petites caixes alemanyes han sabut subsistir sense protagonitzar grans creixements fora del seu territori i que, en canvi, les entitats espanyoles van arribar a controlar el 50% de l'estalvi del sector al mercat espanyol, i es van convertir així en un autèntic malson per a l'oligopoli bancari. Però també és veritat que la desaparició de les 45 caixes espanyoles en només tres anys ha respost a un desig d'Angela Merkel i del Fons Monetari Internacional (FMI), que no va entendre que hi podia haver, per exemple, 10 caixes més o menys grans a Catalunya, igualment arrelades al seu lloc d'origen i amb una obra social potent. Han quedat ja prou documentats els pecats d'alguns directius, però potser no calia un desballestament total.