Sóc conscient que la columna d’avui no té gaire a veure amb l’emprenedoria. Ni amb els negocis. Ni amb diners. Però, com que els senyors de l’ARA em cedeixen amablement aquest espai al diari, l’aprofitaré per desfogar-me. En realitat, ara que hi penso, potser sí que hi té alguna cosa a veure: la burocràcia que han de superar tots els empresaris.
Resulta que, per raons que ara no vénen al cas, necessitava el certificat de penals. I dic necessitava perquè ara ja l’he aconseguit. Això sí, després d’haver-me plantat a les quatre de la matinada a fer cua davant les dependències del carrer Garcilaso de Barcelona.
Potser ho heu llegit a la premsa. Resulta que l’Administració de Justícia està una mica congestionada. Especialment a Catalunya, perquè resulta que el ministeri ha habilitat un únic punt de recollida d’aquests documents i d’altres (com són el certificat d’últimes voluntats o el d’assegurances), al beneït carrer Garcilaso, per als mes de 7 milions de catalans que som.
Una cosa bona de fer cua des de les quatre del matí (anant-hi més tard corria el risc de quedar-me sense el paperet que necessitava) és que coneixes gent. Per exemple, vaig conèixer un camioner belga de Figueres que hi havia anat el dia abans i en quedar-se fora va perdre tot un dia i mitja nit a Barcelona esperant aconseguir el paper. També hi havia un alemany de Blanes, molt professional de fer cua, amb cadira plegable, manta i sèries al mòbil per passar la matinada. I un català de Sant Cugat, que hi anava per tercer cop a fer la cua (el dia abans s’havia quedat a les portes després d’esperar-se hores), amb la paciència al límit.
Com us podreu imaginar, quan el meu estimat número 11 va sortir a la pantalla i vaig tenir els meus papers vaig anar corrent a casa a dormir. Sí, un dia de festa que tinc, el vaig destinar a això. Merda de justícia, segur que així aconseguim augmentar la productivitat del país.
