PROJECTES
-MARIO MARTÍN MATAS

Mercabarna es refredarà amb el gas liquat que arriba al port

La iniciativa, que costarà 23 milions d’euros, conjuga estalvi econòmic i autosuficiència energètica

L’ECONOMIA VERDA REAL passa per omplir de contingut paraules que, si s’utilitzen massa, corren el risc de perdre el seu valor. Sostenible, ecològic o innovador són tres adjectius que últimament qualsevol projecte que aspiri a ser atractiu vol incloure en la seva presentació, però la simple paraula no dóna contingut i, de vegades, no queda clar on acaba la voluntat i on comença el màrqueting.

No sembla el cas del projecte que han acordat l’Ajuntament de Barcelona, Mercabarna i l’empresa de capital mixt Ecoenergies -de la qual el consistori té un 17%-, que vol fer reals aquests conceptes. La idea podria suposar un salt qualitatiu en la indústria agroalimentària del país perquè Mercabarna, de fet, ja és ara la concentració de fred industrial més important de tot l’Estat, amb 800.000 metres cúbics. Què passaria si tota la fruita i la carn que passa per les seves instal·lacions es pogués refredar reutilitzant una energia que a hores d’ara es desaprofita?

Aquesta és la base de la qual parteix el projecte, que, tot i que depèn exclusivament del gas que arriba al port de Barcelona -i el gas és finit-, sí que ha pensat a treure el màxim profit a un recurs que encara continuarà arribant durant dècades. Els grans vaixells gasístics transporten el gas liquat, perquè així ocupa menys espai, a una temperatura de -160 graus centígrads. És quan arriba a terra que les companyies el transformen en gas natural de consum urbà i, en el cas de Barcelona, aquesta tasca es fa a la planta que Enagás té al port. Per fer-ho, però, necessiten bombar grans quantitats d’aigua salada, que torna al mar més freda. La idea, doncs, passa per aprofitar aquest fred i aconseguir que no es perdi. Transportar fred o calor a grans distàncies no és gaire eficient perquè es perd energia en el trajecte, però en el cas de Barcelona, la gran plataforma logística que formen el port, l’aeroport, Mercabarna i la Zona Franca en un radi de menys de 6 quilòmetres fa que la idea original sigui factible. L’Ajuntament assegura que no s’ha plantejat res semblant al món i albira un gran futur a aquesta iniciativa.

el projecte costarà 23 milions d’euros i Mercabarna s’ha compromès a sufragar-ne una quarta part per construir tota la xarxa capil·lar que permetrà donar servei a les cambres frigorífiques. El negoci d’Ecoenergies consisteix a vendre el fred, i per això construirà una planta de transformació al port i una canonada de quatre quilòmetres de distància fins a Mercabarna. Aquesta canonada transportarà diòxid de carboni (CO) a -40 graus centígrads i, d’aquesta manera, calcula que s’estalviaran 13.000 tones d’emissions de CO a l’atmosfera i fins a 500.000 euros anuals en despesa energètica, el 30% de la factura que paguen les empreses presents al polígon alimentari. A més, el procés de producció d’aquest fred té menys riscos higiènics i sanitaris, perquè no es produeix mitjançant un procés químic i tampoc utilitza components tòxics com l’amoníac. La història sembla tan perfecta que el consistori no estalvia elogis i li atribueix quatre grans conceptes: innovació, resiliència -capacitat d’adaptació-, economia circular i autosuficiència energètica.

Ecoenergies va més enllà d’aquest projecte i de Mercabarna. Des del 2009 treballa en el desenvolupament de xarxes de fred i calor a la Zona Franca. Ja té construïdes canonades que transporten aigua freda o calenta i que donen servei a un hotel, al centre comercial de Gran Via 2 i a Fira de Barcelona. L’escalfor la produeix amb una caldera de biomassa que alimenta amb les podes que fa Parcs i Jardins, i mitjançant aquest sistema també està produint electricitat. Fins ara ha invertit 55 milions d’euros, però quan tota la xarxa estigui desplegada, en principi l’any 2024, la inversió haurà arribat als 102 milions. Barcelona podrà presumir, aleshores, de ser una mica més verda.