L'EXECUTIVA AGRESSIVA

Menys romanticisme

"Papa jo vull ser torero; papa jo vull matar toros; papa jo vull saltar ruedos". Sí, ho admeto, les meves referències musicals no són cap icona del jazz ni del soul. Tampoc ho és Albert Pla, però cada cop que recordo aquesta cançó em faig un tip de riure.

Hi ha determinats dies en què voldria ser torera. O bombera. O metge. O paleta. O caixera d'un súper. De fet, qualsevol cosa que no fos ser emprenedora. En dies com aquests, voldria ser assalariada. Sóc conscient del romanticisme que envolta l'emprenedoria i també de les coses bones que té, però m'haureu d'admetre que vosaltres també heu pensat en alguna ocasió qui us ha manat ficar-vos en aquest embolic de muntar una empresa i deixar la vostra feina amb sou fix i responsabilitats limitades.

Avui tinc un d'aquells dies. I això que aquest matí el meu soci m'ha dit que arribarem vius al març amb la caixa que tenim ara mateix (visca!). Una amiga em va recomanar una vegada anar a un coach ( sacacuartus , ehem, perdó) per fer front a un problema. La seva solució va ser fer una llista de les coses bones i de les dolentes del tema en qüestió. Així que, per solucionar la meva crisi d'avui, ho faré.

Coses bones de ser emprenedor: la gent t'admira. No has de fitxar a les nou del matí i a les sis de la tarda. No tens un cap inaguantable a qui donar explicacions. La teva nòmina depèn de tu i només de tu. Pots imaginar el que vulguis per a la teva empresa. Veus directament com entren les factures a caixa. Ets amo i senyor amb els proveïdors.

Coses dolentes: la gent pensa que ets boig. No tens horari definit i comences a treballar amb el telèfon des del llit i acabes la jornada de la mateixa manera. Et converteixes en un cap inaguantable a qui donar explicacions. La teva nòmina depèn de tu i només de tu (si no hi ha diners, no cobres). Has de fer les factures i veus com triguen a pagar-les. Ets esclau dels teus clients.