Empreses 08/09/2013

"Menjar ecològic aquí és més car perquè no hi ha indústria"

El director general de Veritas, Silvio Elías, considera que cal una indústria potent i més distribuïdors com ells perquè baixin els preus de l'alimentació ecològica

Dani Sánchez Ugart
3 min

BarcelonaPassejant per l'última botiga que ha obert Veritas, als jardins del Palau Robert de Barcelona -una ubicació privilegiada-, Silvio Elías, el director general de la cadena de supermercats ecològics més important de Catalunya i d'Espanya, justifica per què és "un 30% més car" comprar al seu súper que en un que no tingui productes ecològics.

El primer factor "és el volum": els costos fixos en la producció ecològica són els mateixos (transport, mà d'obra), i hi ha menys producció. A Alemanya, per exemple, són el doble de població i la quota de mercat dels productes ecològics és del 5%, mentre que aquí és d l'1%. O sigui que, en volum, la producció multiplica per 10 la de l'Estat. Això fa que, comparativament al preu de l'alimentació en general, el sobrepreu ecològic no sigui tan elevat.

Però hi ha un segon factor, que ell, que ha de tenir una oferta integral de productes i busca fabricants per a la seva marca blanca, pateix especialment i que també dispara els preus: "Aquí no hi ha un indústria ecològica que faci productes amb valor afegit". Productes bàsics però relativament elaborats com "les galetes, els cereals o la proteïna vegetal" no tenen productors locals, i això l'obliga a comprar, per exemple, a les fàbriques alemanyes, cosa que encareix el tiquet.

En els productes frescos, en canvi, de vegades aquesta diferència no existeix. "Ara mateix les hamburgueses de vedella les tenim al mateix preu que al mercat -afirma- i sense additius ni barrejada amb cap altra carn".

El model de Veritas, segons Elías, ha permès abaixar el preu en més d'un 40% des de fa 11 anys, quan es va posar en marxa l'empresa. "Som la cistella ecològica més econòmica d'Espanya", assegura. Segons ell, el marge de benefici de la distribució ecològica no és gaire diferent del de la convencional, ni tampoc el dels productors. Per això, "per treballar en el món ecològic cal tenir convicció", tot i que pot ser "adquirida".

Proximitat vs. ecologia

¿Hi ha una dicotomia entre la llunyania i l'ecologia? Sí i no. Segons Elías, és evident que, com més lluny s'hagi produït un aliment, més gasoil caldrà gastar en el transport -i, per tant, més contaminant serà el producte-. Però la proximitat no és directament proporcional a l'ecologia. "Un tomàquet del Prat conreat amb pesticides és molt més contaminant que un de Múrcia amb agricultura ecològica, incloent-hi el transport", considera.

Tot i així, creu que cal donar prioritat a la proximitat i, en igualtat de condicions, escolliria el producte més pròxim.

"¿Saps com es cull l'arròs ecològic? A mà, perquè no es poden fer servir pesticides i cal apartar les males herbes. Si el culls amb màquines gastes gasoil, igualment, encara que sigui d'aquí al costat", explica.

Elías rebutja frontalment un relaxament de les condicions per considerar un producte ecològic. "El consumidor demana productes honestos i per ser honestos les excepcions són molt perilloses".

Veritas està bastant sol en el mercat ecològic. La seva competència és a les grans cadenes de distribució, que incorporen alguns productes ecològics, en les petites botigues de barri i en les cooperatives de consum, però no hi ha grans cadenes especialitzades, com ells. Però, en contra del que pugui semblar, no tenir competència li molesta: "No és una sort. La competència i les alternatives han d'existir i si no existeixen te l'has d'inventar, perquè el consumidor veurà que hi ha una demanda i podrà comparar". A més, més demanda voldria dir més volum, i això arrossegaria els preus a la baixa.

De cara al futur veu una competència creixent en la gran distribució, i afirma que "ja firmaria" que la quota ecològica arribés al 3% en 5 anys.

stats