Ja està. Ara diuen que tenim un messies. Ha arribat el massianisme... entre Messi i La Massa (original, oi?). Pobre president Mas! Ell que fins fa poc es veia, això sí, com un noi seriós, aplicat, rigorós (ho deia l'Ignasi Aragay en un article l'altre dia), ara resulta que té un carisma semblant al de Mick Jagger o Jim Morrison. Gràcies a Déu no és així, perquè aquesta gràcia podria arribar a ser un problema. Quantes empreses han estat arruïnades per personatges carismàtics que s'han servit de la seva aura per teixir relacions, fer negocis, impulsar projectes... Gent que amb un gest, amb una paraula, eren capaços de convèncer tothom. Fins i tot quan deien bajanades monumentals! Fins i tot en aquestes ocasions tenien seguidors enlluernats encantats d'anar darrere un líder -"Mireu, el jefe volia dir això! Heu de saber-lo entendre!"-. I vinga errors sobre errors; això sí, ningú capaç de portar-li la contrària. Doncs millor que el que mani sigui així: seriós, aplicat, rigorós. Ara bé, s'ha animat molt, no?
1 min
