PAULA SOLANAS

A. Martínez i C. Verdaguer: “Si haguéssim pensat només en la rendibilitat potser ja hauríem tancat”

Directora general i director en funcions de Servei Estació

Climent Verdaguer i Antònia Martínez, director i directora de Servei Estació / PERE TORDERA Zoom

Després de més de vint anys dirigint Servei Estació, Climent Verdaguer plega i Antònia Martínez agafa el seu relleu. CLIMENT: Deixo la direcció, però passaré a gestionar el negoci online. És curiós que el veterà se’n vagi al model innovador i la més jove es quedi al clàssic. De fet, aquesta empresa va néixer com un projecte emprenedor! El fundador va portar la primera benzinera d’estil americà a Espanya i a poc a poc es va anar convertint en una botiga que portava materials com el niló, que en aquella època no es trobaven enlloc.

Ara us heu tirat al comerç electrònic, un terreny en què no teniu experiència. ANTÒNIA: Ens preocuparia si entréssim a vendre parament de la llar o articles de ferreteria, on hi ha més competència, però hem apostat pel que ens fa diferents: els materials. La nostra intenció és tornar als orígens i potenciar aquesta part del negoci. / CLIMENT: Ara la web ja és la nostra tercera font d’ingressos, després de les botigues de Barcelona i Girona. Ens hem proposat que en cinc anys les vendes de la web igualin les de la botiga central. De moment, a Espanya està tenint bona acollida i ens comencen a comprar a la resta d’Europa, on volem apostar per França com a primer mercat natural.

Fa un temps us vau plantejar obrir franquícies de Servei Estació, però el projecte mai va arribar a quallar. CLIMENT: La propietat va decidir invertir en la botiga central costés el que costés i de moment no expandir-nos més. S’havia de modernitzar l’edifici i per sort ho vam fer abans de la crisi. Si no ens hauria passat com a altres establiments històrics, que han desaparegut perquè no es van adequar en el seu moment. Ara estem tenint problemes amb un lloguer antic i haurem de perdre espai a l’interior de les plantes, però podrem pujar un pis més, fins al setè. / ANTÒNIA: Ja obrirem botigues a tot Europa, però no cal que siguin físiques! Ara veiem que el model online té molt més sentit i també ens permet acostar-nos a un perfil de client més professional. A Europa encara hi ha materials que són molt difícils de trobar i nosaltres podem centralitzar aquesta demanda. Som un hospital de malalties estranyes, mentre que la competència fa productes genèrics.

Fins al 2014 la crisi va provocar que les vostres vendes baixessin al voltant d’un 20%. ¿Encara us ressentiu de la crisi? CLIMENT: Hi va haver un moment en què la facturació es va estabilitzar i no vam haver de fer mai una reducció dràstica de plantilla. Ara les xifres tornen a repuntar, però no tant com al sector, perquè hem hagut d’invertir en les obres. El 2015 vam créixer un 5% i vam facturar al voltant de 14 milions d’euros, l’objectiu és augmentar entre un 15% i un 20% en els pròxims cinc anys. Molts altres empresaris ja haurien tirat la tovallola i haurien decidit vendre l’edifici. D’ofertes n’hi ha hagut moltes, però ha prevalgut la voluntat que l’empresa tiri endavant. Si haguéssim pensat només en la rendibilitat probablement ja hauríem tancat. / ANTÒNIA: Nosaltres no hem entrat mai en la guerra de preus. No podem fer-ho i, si poguéssim, no sé si ho faríem. Tenim un edifici vertical, cosa que ens suposa unes despeses en personal que no tenen les botigues que són en un polígon. D’altra banda, tenim la sort que hem estat al bell mig de la ciutat des del principi, quan ara tota la competència està desesperada per entrar al centre.