L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Marca Catalunya

Avui vull parlar sobre Catalunya. La meva opció política interessarà poc o gens a ningú, però com a empresària vull donar la meva opinió. ¿Sobre una Catalunya fora de l’euro, sobre dèficits fiscals, federalisme o tribunals constitucionals? No.

M’agradaria reflexionar en veu alta sobre la marca Catalunya. Perquè, siguem sobre el paper estat o comunitat autònoma, com a comunitat de persones som una marca, i faríem molt bé de cuidar-la. Què projectem a l’exterior? Què projectarem quan s’hagi acabat aquest procés sobiranista, en un sentit o un altre?

El nacionalisme i el sobiranisme han fet una cosa molt ben feta, i és que han estat integradors. Si en temps pretèrits es llegien pintades de “La delinqüència parla castellà”, ara hi ha fills d’andalusos, extremenys i murcians a la Meridiana amb l’estelada a la mà. Això descol·loca qui no entén el sentiment de pertinença que és a la base de tot.

Els catalans també tenim altres atributs ben positius: som percebuts com a gent treballadora, seriosa, competent i moderna. Som capaços (o érem) de celebrar els Jocs Olímpics a ritme de lolailo, demostrant capacitat d’organització i l’esperit de muntar una bona farra.

Però la marca Catalunya també té un passiu considerable: no caiem bé, i hem de reconèixer que tenim part de la culpa. Què hem fet malament? Per resumir-ho, diré que hem pecat d’arrogància, quan hem parlat de l’Espanya profunda, els ganduls del PER o les corrupcions de la capital del Regne, com si aquí no tinguéssim ignorants, barruts o el Palau de la Música.

Amb estat propi o sense (tant de bo passi el que vulgui la majoria), en algun moment haurem de pensar quin relat volem que el món tingui de nosaltres. Haurem d’explotar els nostres valors col·lectius i buscar uns emissaris que somriguin amb humilitat als nostres veïns i no que els mirin per sobre de l’espatlla amb cara d’emprenyats.

Visca Catalunya!