Marc Coll:“Vaig passar de tenir cotxe d’empresa a portar el cotxe vell dels meus avis”

Cofundador i Conseller delegat de Romantics, sucs de fruita frescos i naturals

Marc Coll:“Vaig passar de tenir cotxe d’empresa a portar el cotxe vell dels meus avis” Zoom

¿T’imaginaves algun dia esprement sucs?

Jo vaig estudiar administració i direcció d’empreses i poc després em vaig incorporar a Joyco, la divisió de confiteria del grup Agrolimen. Veníem els xiclets Bang Bang, Boomer, els caramels Solano... Em van fer responsable del mercat americà i després em van enviar al Regne Unit per obrir-hi negoci. Enmig del procés, Joyco va ser comprada per una multinacional i em vaig quedar sense feina, però durant el temps a Anglaterra havia conegut el Peter Moore, un dels fundadors de PJ’s, la primera empresa que va fabricar i comercialitzar smoothies (batuts) frescos a Europa. Els portaven congelats des dels Estats Units i els descongelaven a Londres. Eren cars! El Peter i jo ens dúiem bé i li vaig demanar que m’ensenyés com funcionava el negoci, fins que el vaig engrescar perquè m’ajudés a muntar un negoci de sucs frescos naturals a Barcelona a canvi d’una participació.

Quin any va ser, això?

Era el 2005. Romantics érem la meva dona, el Peter, el meu germà, el meu pare, el meu cosí i jo. Teníem una planta petita a Polinyà i distribuíem els sucs de bar en bar. El Peter va tornar al Regne Unit després de vendre PJ’s a PepsiCo, va entrar com a soci un amic meu, amb experiència comercial. Amb ell vam fer el salt als supermercats.

Competiu amb els sucs Innocent, propietat de Coca-Cola.

A diferència d’ells, Romantics es va constituir amb els pocs estalvis que tenia, i malauradament competim en un sector molt dur amb els recursos mínims. Jo em vaig vendre fins i tot el cotxe per poder comprar una màquina que grava els números de la data de caducitat al tap de l’ampolleta! Vaig passar de ser un executiu amb cotxe d’empresa i targetes or de les aerolínies a anar amb el cotxe vell dels meus avis. Fa poc vaig anar a una xerrada per a estudiants d’enginyeria agroalimentària que volen ser emprenedors. Els vaig dir que eren uns valents. Emprendre és bonic però també molt dur. Crec que l’administració hauria de fomentar, però sobretot protegir, el petit empresari i totes les persones que decideixen emprendre. Els productes frescos es paguen a 30 dies, però tinc clients molt grans que paguen a 120 dies.

Has trobat obstacles...

El 2011 vaig arribar a un acord amb Carrefour per proveir-los de suc de taronja natural a escala estatal i vaig decidir obrir una planta a Múrcia. Però em van estafar, vaig perdre-hi molts diners. Havia estudiat com portar una tecnologia puntera de pressió en fred, la pascalització. Al final he traslladat la producció a Holanda. La pascalització ens va permetre ser la primera empresa d’Espanya a comercialitzar sucs frescos a base de fruita fresca sense pasteuritzar.

Teniu plans d’expansió?

Acabem de passar per un moment difícil. L’any passat vam tenir un conflicte laboral amb un sindicat que ens va forçar a tancar la nostra primera experiència en el món del retail i vam haver de fer un ERO per acomiadar 11 persones, una de les meves pitjors experiències humanes. Això ens ha fet perdre molts recursos que volíem destinar a màrqueting i comunicació. Ara estem buscant un inversor. El nostre producte es ven bé, tenim una bona distribució, sobretot a les ciutats i entre els turistes. Actualment facturem 1,4 milions d’euros i tenim projectes tancats per arribar als 2,5 milions l’any que ve.