Manuel Villoria:“Les grans constructores tenen pactes per repartir-se les obres públiques”

Quina és la pràctica irregular més comuna en el sector de la construcció? Sobretot, cal ser conscient que les grans constructores espanyoles tenen acords entre elles per distribuir-se els principals projectes d’obres públiques. Aquests pactes suposen un conflicte de confluència, ja que limiten la competència i acaben encarint els preus. També expliquen la dificultat que tenen les empreses estrangeres per entrar al mercat espanyol.

¿Hi ha poques empreses controlant la majoria de les concessions? Evidentment. El problema també passa perquè aquestes companyies no es denuncien entre elles i hi ha una mena de pacte de silenci perquè la situació segueixi com fins ara, però queda clar que funcionen així. Fa uns anys hi havia un conseller d’Urbanisme d’una regió espanyola que, quan calia assignar grans obres públiques, es reunia en un restaurant de luxe amb les constructores. Després marxava a la cuina mentre elles decidien el repartiment i, quan tornava, li donaven un paperet acordant qui construiria cada projecte.

També podem parlar de suborns? El suborn a Espanya ha anat més per la via indirecta, a través del finançament irregular de partits, que de manera directa, com trobem en casos que han esquitxat el funcionariat a Sud-amèrica. L’exemple més clar és el cas Bárcenas, a través del qual es van fer concessions a constructores afins que responien amb pagaments opacs al Partit Popular. A més, abans els alcaldes tenien un monopoli de decisió que els permetia atorgar contractes i modificar i requalificar terrenys de manera impune.

En quina mesura aquestes empreses s’han beneficiat de les modificacions contractuals? S’ha demostrat en moltes ocasions que s’han aplicat rebaixes temeràries en els pressupostos d’obres públiques per oferir preus més atractius per a les administracions públiques, malgrat que les empreses eren totalment conscients que s’haurien de modificar tard o d’hora. Fins ara, aquest ha sigut un mecanisme de creixement per a les empreses, tot i que cada vegada és més difícil escapar-se del control ciutadà.

Com s’haurien de controlar aquestes situacions? En primer lloc, és imprescindible que aquelles empreses que actuïn de manera irregular no puguin signar contractes amb l’administració pública, és a dir, crear una espècie de llista negra contra la corrupció. A més, en molts casos les constructores haurien de dir clarament qui són els seus propietaris i evitar l’opacitat que regna en aquest sector. Per acabar, caldria l’aplicació de codis ètics des de les mateixes empreses per vigilar la contractació pública.