-JORDI PLANAS

Manuel Raventós:“Si volíem subsistir, havíem de marxar de la DO Cava”

PRESIDENT DE RAVENTÓS I BLANC

Manuel Raventós és president de Raventós i Blanc, un dels productors de més renom que ha sortit del paraigua de la DO Cava. Se’n va desvincular el 2012 per garantir, segons diu, el futur de l’empresa.

Per què va decidir abandonar la DO Cava? Perquè els grans productors han aconseguit desprestigiar el producte venent-lo a 4 o 5 euros. O ens adaptàvem a ells, o no teníem res a fer. Per això vam decidir desvincular-nos-en el 2012 i crear la marca Conca del Riu Anoia. Si volíem subsistir, havíem de marxar de la DO Cava. Dos anys més tard, catorze cellers catalans han seguit els nostres passos.

¿Insinua que empreses com Freixenet, Codorniu i García Carrión donen més importància al volum de venda que a la qualitat del producte? Sí, però ells han decidit fer-ho així i hi tenen tot el dret. Tenen el suport del 97% o 98% del mercat intern. Per tant, hem hagut de ser els altres els primers a moure peça. Raventós i Blanc ha optat per la internacionalització i per distribuir els seus escumosos a restaurants i punts de venda especialitzats. D’aquesta manera, hem aconseguit que no ens posin al mateix aparador que el cava.

No s’ha volgut sumar a Clàssic Penedès. No li agrada el projecte? És una bona iniciativa, però no és la que defenso. El cava, que es pot elaborar a mig Espanya, ha perdut personalitat, i avui a fora es veu com un producte barat i festiu. Tot i que aquests cellers se n’han distanciat notablement i han delimitat la zona de producció al Penedès, per a mi no és suficient. Trobo que haurien d’haver acotat més el sòl, i utilitzar només tres o quatre varietats autòctones, per elaborar uns escumosos que poguessin competir amb els millors del món.

Clàssic Penedès s’ha presentat poc abans de Nadal. ¿És una operació de màrqueting per vendre més durant aquestes festes? Podria semblar-ho, però no és així. De fet, els 14 cellers que formen part del projecte elaboren escumosos molt selectes que han deixat de ser estacionals amb el pas del temps. Tant en el seu cas com en el nostre, apostem per la gastronomia, no per la celebració. No passa així, en canvi, amb els grans productors de cava de l’Estat. Ells fan importants campanyes de publicitat orientades únicament al brindis, no a la degustació.

Quina creu que serà la tendència a partir d’ara? No és fàcil vaticinar-ho. Potser tots aquests moviments serveixen perquè des de dins de la DO Cava reaccionin i prenguin mesures per conservar l’essència del producte. Ara, he de dir que vaig ser membre del Consell Regulador del Cava durant quatre anys i mai no vaig aconseguir incloure aquest punt en l’ordre del dia.