ELS MERCATS
BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Males perspectives per al banc i les participades

La inesperada sortida de Rodrigo Rato es produeix en un moment complicat per a Bankia a causa de la seva alta exposició al sector immobiliari, la seva morositat i la seva grandària. La sortida a la borsa de l'entitat va suposar un drama per a la seva acció i així ho estan demostrant els inversors i el mercat des que va començar a cotitzar. A més, els inversors han fugit de Bankia davant la possibilitat que el govern central utilitzi diners públics per salvar l'entitat. El grup financer va decidir la seva sortida a la borsa en un moment difícil per als mercats, de manera que ja va sortir un 20% per sota del nivell mitjà fixat. La seva cotització actual està més d'un 40% per sota del seu preu en la sortida a la borsa, l'estiu del 2011.

Tenint en compte la situació dels mercats en general, podríem preguntar-nos si va ser una bona idea la sortida a la borsa de l'entitat. Hem de tenir en compte que Bankia sorgeix d'una unió de caixes fortament polititzades, en què les decisions es prenen sempre sobre la base de no perdre la influència sobre la institució. Des de la seva unió, Bankia va comptar amb una cartera d'actius tòxics que han llastat els comptes de l'entitat i que han deteriorat fortament el seu capital. Per això, l'entitat es va veure obligada a captar capital a través de la borsa.

Tot i així, les opcions que s'estudien per a la intervenció de Bankia poden suposar un alleujament per a l'entitat financera, ja que s'aconseguiran els objectius de sanejament, reestructuració i millora del govern corporatiu de l'entitat. Però també cal tenir en compte que pot suposar un llast per a les seves participades. NH Hoteles , BME , IAG , Realia i Indra, entre d'altres, són entitats participades per la financera que podrien arribar a ser venudes amb l'objectiu de fer caixa i reforçar el capital de Bankia. En aquest sentit, la seva cotització a la borsa es podria veure altament perjudicada.

Així, la intervenció de Bankia genera incertesa als mercats i llasta la cotització de la companyia. Això sí, també ajudaria a augmentar les ràtios de capital de Bankia, que podrien absorbir bona part de les pèrdues, cosa que eliminaria la forta càrrega d'interessos que suporta BFA (el banc matriu, que és amo de Bankia).

Amb la nacionalització es diluirà tant el pes de les set caixes que són propietàries de BFA com el del conjunt d'accionistes que té Bankia (principalment, BFA i 400.000 minoritaris que van comprar accions quan va sortir a la borsa), la qual cosa colpejarà severament el valor de l'acció. Aquest és un dels punts que segueixen pesant fortament sobre la cotització de Bankia: fins que no desaparegui la incertesa en el mercat i es comenci a veure la llum d'una entitat sanejada i sense alta exposició a crèdits morosos, no podrem recuperar els nivells inicials de l'acció.

Millán Vázquez i Blanca Palacián són analistes de borsa