OPINIÓ
JOSEP OLIVER

Maleïdes eleccions!

Sembla el retorn al passat, un déjà-vu . Els primers mesos del 2012 ja vam contemplar una reducció de les primes de risc i una davallada dels tipus d'interès que havia de pagar Espanya. Va ser l'efecte, efímer, de la injecció de liquiditat a 3 anys a l'1% d'interès per part del BCE (1 bilió d'euros). I després d'aquella calma, perdent el temps amb les eleccions andaluses a l'horitzó, Rajoy va estar desfullant la margarida, tot esperant Godot, que certament no va arribar. I, d'ençà del març i l'abril passat, ja coneixem la pel·lícula: Bankia, noves mesures de recapitalització i, finalment, petició de rescat bancari a Europa. Amb aquesta acció extrema, tampoc els mercats es van donar per satisfets. I tot l'estiu l'hem passat amb l'ai al cor. Finalment, el BCE ha tornat a sortir al rescat, anunciant que comprarà deute a curt termini dels països amb problemes en quantitats il·limitades, per situar els tipus d'interès en un nivell més baix. Però, ai els peròs!, hi ha una petita condició: primer cal que els esmentats estats sol·licitin el rescat al Fons Europeu d'EstabilitatFinancera, s'acordin amb ell (i amb l'FMI i el mateix BCE) nous plans d'ajustament i serà aleshores quan el BCE intervingui.

Mentre s'espera aquest moment, ni el BCE intervé, ni sembla que Rajoy tingui interès a sol·licitar el rescat, ni sembla que hagi de prendre cap mesura addicional, tot i que el dèficit públic per al 2012 ja es considera inabastable, fins i tot amb la introducció de l'IVA. Probablement, resten mesures penoses addicionals per a funcionaris i, malgrat la promesa de Rajoy, per a pensionistes. A més, les declaracions del president afirmant que estava estudiant si calia demanar el rescat han afegit llenya al foc de la incertesa sobre el futur immediat. Comença a estendre's que Rajoy tornarà a esperar les eleccions de l'octubre a Euskadi i Galícia abans de fer res. I, en aquest context d'espera, el PSOE afegeix el seu gra de sorra i carrega contra la petició de rescat, com si la cosa no anés amb ells.

Un altre cop eleccions, i un altre cop els grans partits espanyols esbatussant-se, no fos cas que perdin uns quants punts o uns escons. Lamentablement, si alguna cosa ha posat en relleu aquesta crisi és l'absoluta manca d'interès pel benestar dels ciutadans. Ja es va veure abans quan el PSOE era el que manava, i ara paguen amb la mateixa moneda. No estan a l'altura del que necessitem.

Josep Oliver és catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB