JÚLIA MANRESA

L’última Revolució Francesa

El país gal és l’epicentre del consum col·laboratiu: hi neixen desenes d’empreses i moltes vénen a Barcelona, on troben un bon ecosistema per expandir-se internacionalment

L’última Revolució Francesa / EDMON DE HARO Zoom

A França s’hi cuina una revolució. Aquesta vegada no pretén assaltar la Bastilla de París, però ja ha fet trontollar els murs legislatius de les principals ciutats del món. Si l’economia col·laborativa tingués bandera, seria la de la capital francesa la que onejaria com a insígnia d’aquest canvi. No és casualitat que la idea de l’empresa de taxistes amateurs Uber sorgís a la ciutat de la Torre Eiffel, quan el seu fundador no aconseguia trobar un taxi. Tampoc és casualitat que la Ciutat de la Llum sigui la que més allotjaments d’Airbnb concentra a tot el món, per davant de Nova York i Londres. La Revolució Francesa d’aquest segle és la del consum col·laboratiu.

Entre l’any passat i principis d’aquest s’han instal·lat a Espanya, i principalment a Barcelona, gairebé una dotzena de start-ups de consum col·laboratiu d’origen francès. L’últim cas, per exemple, és el d’AlquilaMiAutocaravana, que va arribar a la capital catalana fa dos mesos, després de consolidar-se durant tres anys a França. Es tracta d’un servei de lloguer d’autocaravanes entre particulars que s’ha finançat en la seva versió espanyola gràcies al gegant francès del car sharing, Blablacar.

Aquesta companyia ja té 30.000 usuaris a França i una flota de 1.321 autocaravanes, cosa que, segons la seva portaveu a Espanya, Julie de Vara, és la flota de lloguer d’aquest tipus de vehicles més gran d’Europa. AlquilaMiAutocaravana és un exemple d’un fenomen que s’està consolidant aquest any. “Si fem una llista de les iniciatives de consum col·laboratiu arreu, França està al capdavant”, explica Albert Cañigueral, expert en economia col·laborativa, autor del blog Consumo colaborativo i representant a Espanya de OuiShare, el think tank de consum col·laboratiu més potent a escala internacional, que, per cert, també és francès.

Dos exemples més són Ulule i Trampolinn. També són filials de les seves respectives versions franceses i han aterrat recentment a Catalunya. Ulule és una plataforma de micromecenatge que va néixer a França a finals del 2010. Des dels inicis van tenir vocació internacional i operaven des de França en diversos idiomes, però aviat van veure que “Barcelona era una ciutat clau per seguir creixent”, tal com explica el seu responsable a Espanya, Rubén Gutiérrez. El motiu: “És una ciutat on està arrelant molt bé l’economia col·laborativa” i “té un bon ecosistema emprenedor”. Fins ara Ulule ha finançat 8.600 projectes a tot Espanya, 700.000 persones hi han fet pagaments i ha recaptat 31,2 milions d’euros.

D’altra banda, Trampolinn és una altra versió francesa d’una iniciativa que també va trobar a Barcelona l’ecosistema perfecte per establir-hi la seva segona seu. Es tracta d’una plataforma d’intercanvi de cases entre particulars, una barreja entre Airbnb i couchsurfing (allotjament gratuït). Quan un usuari cedeix casa seva a un visitant guanya punts, que després li serveixen per estar-se en cases d’altres països. Trampolinn va arribar a Barcelona el juny del 2014. Fins llavors era una “start-up nòmada”, és a dir, no tenia seu, segons explica Susana Zaragoza, responsable de comunicació a Espanya.

Tant Susana Zaragoza com Rubén Gutiérrez coincideixen a dir que França lidera aquestes iniciatives perquè “ja s’ha perdut la por”, tant per part dels consumidors com de l’administració. Zaragoza explica que a França l’intercanvi de cases ja està molt arrelat. “Fins i tot hi ha assegurances especialitzades en aquesta activitat”, aclareix.

LA COMBINACIÓ D’IDIOMES en la paraula OuiShare il·lustra el paper de França en aquest entramat. Aquesta paraula il·lustra bé la situació de l’economia col·laborativa, principalment pels dos idiomes que fa servir. L’impuls ve donat per França, però el creixement i l’impacte es dóna en anglès. “Bàsicament perquè és l’idioma internacional, però també perquè des dels Estats Units la tecnologia està agafant molta força i acumula capitals molt importants”, explica Franc Carreras, professor de màrqueting d’Esade. A més de ser un think tank per a tot el món col·laboratiu, OuiSharetambé és responsable de la trobada més gran entre actors i experts d’aquest sector, el OuiShare Fest, que el cap de setmana vinent se celebra a París per tercer any consecutiu.

Una de les peces clau del trencaclosques és el paper de l’administració pública francesa. El govern gal té un ministeri d’Economia Digital i la seva titular participarà en el OuiShare Fest. “Parlem amb l’administració constantment, han entès la importància d’aquesta nova tendència i hi estan realment interessats”, explica Arthur De Grave, editor en cap de la revista OuiShare. Aquest francès especialista en el sector reconeix que al principi Uber i Airbnb van topar a París amb els mateixos obstacles que a tot arreu, però creu que les autoritats del país han estat “més pragmàtiques i ràpides” a l’hora de detectar que això es convertia en una tendència creixent que no convenia “matar”. París va ser la primera ciutat on particulars van llogar habitacions a turistes, i ara és on Airbnb té més usuaris. En concret, hi té 48.000 allotjaments, per davant dels 32.000 que té Nova York. Barcelona és la quinzena ciutat, amb 15.000 allotjaments.

Mentre que la capital catalana posa traves legals a aquesta iniciativa de lloguer d’habitacions turístiques, França està impulsant una legislació per poder regular-ho i poder-ne començar a recaptar impostos. Airbnb va anunciar aquest any que la capital francesa substituiria San Francisco en la seva trobada anual d’hostes. El tinent d’alcalde parisenc, Bruno Julliard, va dir que “n’estaven encantats”. El 2013 aquesta start-up de San Francisco va calcular que en un any la seva activitat a la ciutat francesa havia sigut de 240 milions d’euros. A Barcelona aquell mateix any va generar 128 milions, segons un estudi avalat per professors de les escoles de negoci Iese i Esade.

la revolució també té un vessant reivindicatiu. Més de la meitat dels francesos han utilitzat alguna vegada el consum col·laboratiu i, d’entre els usuaris habituals, prop d’un 75% ho fan per motius de conscienciació i ideològics, a més de l’estalvi econòmic, segons un estudi de OuiShare publicat a principis d’aquest any. “Els francesos tenen tendència a lluitar contra el que està establert, i la crisi també els ha afectat”, explica Arthur De Grave. Darrere l’economia col·laborativa hi ha reclamacions de més llibertat per al consumidor, en definitiva, de més “empoderament”. Però també de buscar opcions més sostenibles i més eficients de continuar fent el que el consumidor ja s’ha acostumat a fer però amb menys pressupost. “És la dictadura del consumidor el que acabarà imposant-se”, explica el professor d’Esade Franc Carreras.

El que és inqüestionable és que l’economia col·laborativa ja és un fenomen global. “Potser ve impulsat per França, però no té cap sentit nacionalitzar una tendència que depèn de la col·laboració entre tots”, reivindica De Grave. Sembla que el país gal va al capdavant quant a legislació i arrelament, però hi ha altres “potències internacionals de l’economia col·laborativa”. Albert Cañigueral i Franc Carreras estan d’acord que cada zona desenvolupa en forma d’iniciatives col·laboratives els seus sectors econòmics clau. A França hi destaca l’automòbil per Citroën, Peugeot i Renault: per això hi tenen el gegant de compartir cotxe, Blablacar. El mateix passa a Alemanya amb Uber i a Anglaterra, que amb la City de Londres destaca per les plataformes de micromecenatgei el fin-tech amb propostes com Transferwise. Barcelona, de moment, “és més diversa”, diu Carreras, però comença a destacar en el turisme i la gastronomia.

Carreras afirma: “Són propostes disruptives en la competència del sector, però els grans no volen perdre pistonada i ja s’estan assegurant el seu tros del pastís finançant els emprenedors a través d’acceleradores diverses o com a business angels ”.