ARMAMENT
MARÍA F. BLANCO

L’última bala de Colt

Cada cop més nord-americans compren pistoles, però no les de l’icònic fabricant d’armes, que ha entrat en suspensió de pagaments per no saber innovar

L’última bala de Colt / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

QUÈ TENEN EN comú el gàngster Al Capone, l’expresident dels EUA Theodore Roosevelt i Vincent Vega, el personatge interpretat per John Travolta a Pulp fiction? Tots tres van empunyar un revòlver Colt.

Si hi ha un fabricant d’armes lligat a la història dels EUA i a la del cinema és el de la llegendària Colt. Els seus models han sigut omnipresents en els conflictes bèl·lics del país abans mateix del seu naixement, des de la conquesta de l’Oest i la Guerra de Secessió fins a l’Afganistan, passant per les dues guerres mundials i el Vietnam. Les seves pistoles les han desenfundat John Wayne, James Bond o Marty McFly a Retorn al futur.

Però els números no hi entenen de simbolismes i aquest mes la companyia fundada fa 179 anys per Sam Colt s’ha declarat en suspensió de pagaments després de fracassar en l’últim intent de reestructurar un deute de 355 milions de dòlars (312 milions d’euros). La notícia contrasta amb els bons resultats de dos dels seus compatriotes i rivals, Smith & Wesson i Sturm Ruger & Co, que han augmentat les vendes aquest 2015, així com el bon estat de forma de la indústria armamentística en general.

Tot just fer-se pública la decisió de Colt, analistes financers i mitjans de comunicació van coincidir a assenyalar la pèrdua d’un contracte multimilionari amb l’exèrcit dels EUA el 2013 com el detonant dels problemes econòmics d’un dels productors d’armes més antics del món. Una empresa belga li va arrabassar l’adjudicació.

En opinió de Bob Owens, editor del blog especialitzat BearingArms.com i columnista de Los Angeles Times, les arrels de la decadència de Colt són “la mala gestió, el gairebé nul esperit innovador i la percepció creixent del mercat que els seus productes no són competitius perquè hi ha alternatives de més qualitat i més barates”. Segons Owens, els models més coneguts són la pistola M1911, que té més d’un segle d’història, i les carrabines AR-15/M16/M4, que existeixen des de fa 50 anys.

Després d’equipar durant dècades els soldats americans, Colt va forjar una excessiva dependència del sector militar que el va fer desatendre tant el consumidor civil com els cossos de seguretat, una circumstància que van aprofitar els seus competidors. El 2013, en perdre l’important contracte militar, la companyia ja tenia poc marge per reorientar-se. Això li va impedir posicionar-se com a referent en el recent boom en la venda d’armes esportives i particulars als EUA. Aquest augment del consum sorgeix principalment dels intents (fins ara fallits) de l’administració Obama per restringir l’ús d’armes de foc, que van crear l’efecte contrari en la població: els ciutadans es van llançar a la compra per por de no tenir-hi accés en el futur.

El profund debat sobre la necessitat d’intensificar els controls a l’expedició de permisos s’havia generat arran de la massacre de Newtown del 2012, en què un noi va matar 26 persones en una escola de primària. Des de llavors la xifra oficial de sol·licituds d’autoritzacions no ha deixat de créixer i es va acostar als 21 milions el 2014, més del doble que el 2005. En canvi, les vendes de pistoles i rifles esportius de Colt van baixar un 30% en l’exercici passat.

Fa mesos que Colt buscava una solució. El novembre passat va obtenir un préstec de 70 milions de dòlars (61,5 milions de euros) a Morgan Stanley, però les dificultats van continuar i al maig no va poder pagar 10,9 milions de dòlars en interessos. Un grup de creditors no van acceptar l’última oferta de reestructuració del deute i el fabricant es va veure obligat a la suspensió de pagaments. En les pròximes setmanes se sotmetrà a subhasta pública.

La firma Sciens Capital Management, que ja té prop del 90% de la companyia, va proposar adquirir-ne tots els actius i passius, però, segons la normativa, haurà de competir amb l’oferta d’altres possibles compradors.

L’analista de CRT Capital Group Kevin Starke està convençut que “la millor sortida perquè el fabricant torni a ser competitiu passaria per vendre’l a un rival més fort”, i afegeix que Sciens “intenta convèncer el jutge que no hi haurà altres licitadors interessats a adquirir-lo, tot i que no és així”. Segons Starke, el propietari i els creditors mantenen una lluita aferrissada per guanyar una posició dominant sobre el control del procés. De moment, els segons han aconseguit frenar una venda accelerada a Sciens en insuflar-hi 75 milions de dòlars de liquiditat.

D’aquesta manera, l’empresa preveu mantenir el ritme normal de l’activitat i beneficiar-se d’aquesta menor càrrega de deute per poder obrir un nou capítol de la seva història.

A la web del fabricant hi figura la dita “Abraham Lincoln va alliberar els homes, però Sam Colt els va fer iguals”. A partir d’ara al costat potser hi hauran d’afegir la lliçó que el mercat castiga amb la mateixa duresa els negocis que no evolucionen, independentment de les vegades que han sortit a la gran pantalla.