Una de les últimes aparicions públiques de Rodrigo Rato es va produir el mateix dia de la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona, el dijous 3 de maig. Hores abans que Mario Draghi obligués el president Mariano Rajoy a accelerar la reforma financera, Rato va explicar a Esade, amb aquell aplom que el caracteritza, l'estratègia de creixement de Bankia: les assegurances, la venda creuada i la voluntat de créixer a Catalunya. Aquest va ser l'últim dia tranquil de Rato, perquè immediatament després tot va anar molt ràpid. El moment clau es va produir just el divendres, quan Bankia va presentar els comptes del 2011 a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sense auditoria.
Les dades dipositades mostraven que el risc total promotor va arribar als 37.000 milions l'any passat. Tot això va espantar el ministre Luis de Guindos, que en un intens cap de setmana va aconseguir fer dimitir Rato el mateix dilluns. La carta de dimissió que va enviar a la CNMV calcava alguns dels arguments del dijous anterior, pero el to ja era diferent, com de derrota. Donava pas a Goirigolzarri perquè era "el millor per a l'entitat".
