La banca espera el client digital

Proves pilot i assajos de tota mena. Moneders electrònics i serveis de protecció. Les principals entitats financeres espanyoles ja fa mesos que han iniciat una batalla silenciosa per renovar el parc de terminals de pagament (TPV) amb tecnologia contactless (proximitat) en botigues, bars, gasolineres, restaurants i tota mena de punts de venda. Es tracta de la possibilitat de pagar qualsevol quantitat amb el mòbil o amb una targeta (de crèdit o dèbit) sense passar la banda magnètica o el xip per la TPV, només acostant-l’hi. Les transaccions menors de 20 euros es poden realitzar sense facilitar el pin.

Aquesta guerra freda entre entitats, que també ha forçat el canvi progressiu de les targetes, busca precisament generar més negoci i consum en aquestes petites transaccions ràpides. Així, la tecnologia ja permet pagar amb targeta o mòbil el diari en un quiosc, el cafè en un bar o el pa en un forn, o senzillament agafar un taxi. Només falta que l’usuari s’hi acostumi, un petit detall, expliquen des d’un banc que no vol ser identificat, i que s’espera pacientment a l’ombra mentre els líders comencen a esbatussar-se. Efectivament, tot i que les transaccions amb contactless pugen, la base és el mercat de targetes, a l’espera que els mòbils amb tecnologia NFC tinguin una implantació massiva.

Tot i això, i segons dades de CaixaBank, quan els clients fan servir una targeta contactless les compres de menys de 20 euros realitzades creixen un 10,8% i les transaccions de menys de cinc euros un 20%. El 86% dels clients prefereixen utilitzar aquest sistema un cop aprenen a utilitzar-lo.

Barrera psicològica

Però una de les barreres en els petits dispendis és l’hàbit de pagar en diners el vermut del diumenge, indiquen fonts financeres, que encara recorden el fracàs de la campanya d’introducció del moneder electrònic fa uns anys. També pot jugar-hi en contra una certa sensació d’inseguretat en no tenir constància immediata del que s’ha pagat o en el cas que, per desgràcia, l’usuari perdi la targeta o l’hi robin. Les fonts bancàries consultades s’afanyen a esvair aquests temors, i asseguren que la immensa majoria dels fraus en targeta es produeixen quan el client la perd de vista en els pagaments tradicionals i que, en tot cas, els bancs retornen l’import amb serveis de protecció.

Però com que l’oportunitat de negoci hi és, els gegants del sector ja es barallen per arribar abans a la botiga de la cantonada per instal·lar-li la terminal TPV. CaixaBank té aproximadament el 65% de les targetes contactless emeses a Espanya i un 50% dels TPV, segons fonts de l’entitat.

El director de desenvolupament d’emissió de targetes del departament de mitjans de pagament d’Espanya i Portugal del BBVA, Antonio Macías, assegura: “Volem arribar als 2,5 milions de targetes amb aquest sistema el 2015, tenint en compte que fa tres anys que vam iniciar la migració”. Per la seva banda, un portaveu de CatalunyaCaixa indica que l’entitat ha arribat a acords amb universitats, on hi ha els clients potencials més joves.

Acords estratègics

El director de desenvolupament de canals i innovació de Banc Sabadell, Pol Navarro, indica que la tecnologia contactless “facilita la vida al client i permet a l’entitat financera oferir descomptes a través de la targeta i dels avisos del mateix mòbil”.

Per aconseguir aquests serveis encara falten dos actors bàsics per oferir aquests serveis: l’operador telefònic i la companyia de mitjans de pagament. En aquest últim sentit, Banc Sabadell ha firmat aquesta mateixa setmana un acord amb Mastercard, mentre CaixaBank i altres entitats compten amb aliances similars amb Visa.

Pel que fa a les operadores, els pactes també han sovintejat. Ras i curt, tothom hi surt guanyant. Les entitats financeres volen retrobar la fidelitat del client, perduda en bona part durant la crisi. Aquest efecte i la tendència inexorable a créixer de la banca online han fet repensar les estratègies d’expansió. El 12% dels clients no trepitgen mai una oficina bancària, segons una enquesta de Bankimia de fa mesos, mentre que la reestructuració financera ha provocat que es tanquin un de cada 10 caixers automàtics instal·lats.

Reducció de costos

“La promoció dels petits pagaments amb contactless va perfecte als bancs, perquè disminueixen les necessitats de diners en efectiu dels caixers, amb la reducció de costos que això suposa per a l’entitat financera”, reflexiona el professor de l’IESE, Eduardo Calvo.

Tal com s’han muntat les aliances, hi ha un negoci en la transacció pura. La compra de qualsevol objecte o servei amb targeta suposa actualment una comissió mitja del 0,6%, que paga el comerç, i “que esperem que es redueixi en els pagaments de menys de 20 euros, els que es poden pagar sense identificació, de forma ràpida”, remarca el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile.

Amb tot, “els clients de Banc Santander no paguen menys per utilitzar una targeta contactless, perquè si tenen la nòmina al banc disposen de targeta de dèbit gratuïta”, destaca un portaveu d’aquesta entitat.