XAVIER GRAU

L’or és a les escombraries

El reciclatge d’aparells elèctrics i electrònics i fins i tot la denominada ‘mineria d’abocador’ pot convertir-se en un negoci força rendible

L’or és a les escombraries Zoom

Eldorado el van buscar els conqueridors espanyols a Amèrica. Vaixells carregats d’or van anar fins a Sevilla -i algun es va enfonsar al Carib o va ser assaltat per pirates-. Des d’aleshores la sobreexplotació de les mines d’or a tot el món ha fet que cada cop les explotacions siguin més profundes i la quantitat d’or que s’extreu per tona de roca més minsa, fins a un punt insòlit: per aconseguir or ja és més eficient reciclar els telèfons mòbils i altres aparells electrònics. Els abocadors ja són noves mines d’on es pot extreure or, en el que es coneix com a mineria urbana o mineria d’abocador. És la valorització dels residus portada al màxim.

Un 93% dels materials d’un ordinador de sobretaula es poden reciclar. En el cas d’un telèfon mòbil, el percentatge baixa al 90%, i en el cas d’una impressora, al 88%, segons dades de Recyclia, la fundació líder a l’Estat en recollida i gestió de mòbils fora d’ús.

No obstant, de casos reals de mineria urbana n’hi ha pocs i són tots a l’estranger, per exemple a Flandes. Però n’hi ha que creuen que es podria fer aquí, com els investigadors Ignasi Puig, Maria Calaf i Marta Jofra, de la Fundació ENT, que han publicat estudis sobre la qüestió. Per entendre’ls cal saber que un mòbil fora d’ús i altra ferralla electrònica tenen valor.

El reciclatge és la clau. D’un telèfon mòbil que pesa uns 100 grams es poden recuperar 62 grams de plàstic, 25 grams de metalls i, el que és més important, vuit parts per milió -uns 0,0008 grams- de metalls preciosos. Sembla molt poc, però tot és qüestió de volum. S’ha de tenir en compte que el cicle d’ús dels mòbils s’ha reduït a uns 18 mesos de mitjana. A l’Estat en queden fora d’ús uns 20 milions d’unitats cada any, segons Recyclia. Això només en mòbils, però dels altres residus electrònics i elèctrics també se’n pot treure valor.

Com destaca el president de la plataforma de recollida i reciclatge, José Pérez, una gestió adequada d’aquests residus seria una font de subministrament per a la indústria i una manera d’estalviar recursos naturals. L’any 2012 Tragamóvil -la fundació de reciclatge de mòbils més important de l’Estat, amb 600 punts de recollida- va retirar 462 tones de mòbils i perifèrics.

Tornant a l’estudi de Puig, Calaf i Jofra, les dades que donen són significatives. De cada tona de mòbils fora d’ús se’n pot extreure 30 cops més d’or que d’una tona de mena (un mineral que s’utilitza com a matèria primera per extreure’n algun metall). A més, incideixen en “la important presència, tot i que poc significativa en pes, del que se’n diu terres rares, que són presents principalment en els aparells electrònics, i que llençar-les significa una pèrdua de recursos valuosos i estratègics per la seva escassetat i el seu elevat valor econòmic”. L’estudi ha analitzat diversos casos de mineria d’abocador als Estats Units i a Europa. El cost és alt. Se situa de mitjana en 3,3 euros per tona de material extret. A això s’hi hauria de sumar un cost de 32,8 euros per tona de material processat.

Però hi ha beneficis. Per exemple en ocupació. El projecte Closing the circle, a l’abocador de Houthalen-Helchteren (Bèlgica), estima que es poden reciclar un 30% dels residus que hi ha d’un total de 16 milions de tones. El projecte inclou una planta de 75 megawatts per a la valorització energètica i un hivernacle de 50 hectàrees per aprofitar l’escalfor. Un projecte de 230 milions d’inversió crearia gairebé 50 llocs de treball directes per tona extreta. I, segons un estudi de l’associacióFriends of the Earth, el 2001 el reciclatge de residus va crear 3,9 milions de llocs de treball als Estats Units. I una investigació holandesa afirma que la contribució de la venda dels materials reciclables aportaria entre l’1% i el 30% als beneficis totals de la mineria d’abocador. També cal remarcar que ha canviat la tendència pel que fa al valor de molts minerals: durant el segle XX havia anat baixant, i ara puja. I es preveu que la creixent demanda de gegants com la Xina i l’Índia encara farà pujar més els preus.

Puig, Calaf i Jofra conclouen que a l’Estat hi ha potencial per a projectes d’aquest tipus, però no a tots els abocadors igual. Maria Calaf explica a l’ARA: “Que un projecte de mineria d’abocador sigui efectiu depèn de molts factors. Per tant, cal fer un estudi d’investigació específic per a cada cas en què s’analitzi aquesta viabilitat”. Segons diu, tot plegat depèn en última instància “dels materials que hi ha a l’interior, de l’estructura de l’abocador, de si l’abocador ja està clausurat, de la tecnologia a què s’opti o de la proximitat als centres de tractament”. A l’Estat hi ha 275 milions de tones de residus domèstics en abocadors controlats. Un 50% aproximadament és terra, entre el 20% i el 30% són combustibles (plàstics, paper i fusta), un 10% materials inorgànics (vidre, ciment, pedres) i la resta metalls. Els càlculs de l’estudi apunten que al material abocat entre el 1980 i el 2010 hi ha 10,3 tones de metalls fèrrics i 1,8 tones de metalls no fèrrics. I, a banda, l’or, pal·ladi, beril·li, gal·li i platí i terres rares (neodimi o indi) procedents de mòbils, MP3, auriculars, micròfons, altaveus, ordinadors...

Calaf reconeix, però, que és més rendible reciclar i recuperar els residus que la mineria d’abocador, en què la rendibilitat no depèn només dels materials valuosos que es puguin extreure sinó també de la venda de material per a la generació d’energia.

Un altre aspecte a tenir en compte és que els consumidors paguen el reciclatge de l’aparell amb una taxa quan el compren. Com diu Ramon Altadill, gerent d’Eurorecycling -la primera empresa catalana de tractament de residus elèctrics i electrònics-, el reciclatge dels aparells és rendible si els diners d’aquesta taxa acaben repercutint en els ingressos dels gestors. Però, segons denuncia, hi ha xarxes paral·leles d’economia submergida en el sector.

Altadill confia que el nou reial decret, aprovat al febrer, ajudarà a millorar la gestió perquè implica molt més els fabricants i la distribució. La nova norma estableix que els ens locals hauran de tenir instal·lacions de recollida de residus elèctrics i electrònics “per preparar-los perquè es reutilitzin”.

Pel que fa a la recuperació de l’or i altres materials valuosos dels mòbils, Altadill diu que només hi ha tres o quatre instal·lacions a Europa preparades: per extreure el que és més valuós d’un mòbil cal invertir molt i només és rendible si se’n tracten grans volums. Altadill alerta que el reciclatge no millora, o bé perquè els ciutadans no dipositen la ferralla electrònica al punt verd, o bé perquè la distribució la deriva a xarxes paral·leles o perquè, simplement, guardem els trastos vells a casa. Les dades de la seva empresa ho certifiquen. L’any 2010 -el del Mundial de futbol i el canvi a la TDT- van tractar 15.000 tones. El 2013 només 9.300 tones. L’any 2014 s’ha notat una lleugera recuperació, i s’han superat les 10.000 tones.