MODA
Empreses 15/02/2015

L’obertura cubana comença en el xandall de Fidel

Fidel va reaparèixer a principis de mes amb una sorpresa en la seva indumentària: havia trobat recanvi a les seves jaquetes esportives alemanyes

Joan Biosca
3 min
L’obertura cubana comença en el  xandall de Fidel

Cada vegada que Fidel Castro deixa d’aparèixer en públic durant massa temps s’encenen les alarmes. La rumorologia es dispara i les xarxes socials van més enllà, fins i tot donant-lo per mort. Així va passar l’última vegada, fa poques setmanes, quan feia un any que no se’l veia ni en fotografia. Per frenar les especulacions sobre el seu estat de salut, el 3 de febrer el govern de Cuba va difondre imatges en què es podia veure el líder de la Revolució Cubana assegut en una cadira fullejant uns diaris i revistes... i portant la ja mítica jaqueta de xandall que porta des de fa anys.

El xandall de Fidel Castro amaga una història que vincula les principals marques de roba esportiva amb la política. Fidel Castro ha vestit, des que va abandonar la roba militar de color verd i la presidència de Cuba ara fa quasi set anys, models de diverses marques. I el seu estil esportiu i relaxat l’han copiat diversos líders llatinoamericans, com és el cas de l’expresident de Veneçuela Hugo Chávez, l’actual cap d’estat veneçolà, Nicolás Maduro, l’excandidat a la presidència de Veneçuela Henrique Capriles, així com els presidents de Nicaragua i Bolívia, entre altres referents de la política com el mexicà Felipe Calderón i el brasiler Lula da Silva. Però què amaga el xandall de Fidel?

La primera marca que va lluir el líder cubà en allunyar-se de la política activa va ser Adidas. Malgrat que alguns mitjans van veure en aquest gest una contradicció de Castro entre els seus ideals anticapitalistes i el fet de vestir roba d’una multinacional, és conegut el fet que Fidel sempre ha admirat l’austeritat, la disciplina i l’entrega amb què els esportistes de l’Alemanya Oriental s’entrenaven i competien, passejant el comunisme pels estadis del món. I qui vestia aquests esportistes era precisament Adidas, que equipa també la selecció olímpica cubana.

Però qui s’hagi fixat en la roba esportiva de Fidel Castro es deu haver adonat que el líder de la Revolució Cubana també vesteix xandalls de la marca Puma. Casualitat? Doncs no del tot. Puma i Adidas tenen el mateix origen. Va ser el 1929 quan els germans Adolf i Rudolf Dassler -anys després enemistats- van posar la primera pedra d’una empresa de fabricació de calçat esportiu que 20 anys després s’escindiria amb el naixement de Puma. I Fidel Castro ha simultaniejat al llarg d’aquests set anys lluny del poder la roba esportiva de totes dues marques, especialment les jaquetes de xandall. El fet que Fidel Castro passés de vestir Adidas a Puma no va passar en el seu dia desapercebut per als mitjans de comunicació especialitzats en màrqueting esportiu, que hi van veure una estratègia de marca amb vincles polítics. L’aparició de Fidel Castro amb roba de Puma va ser analitzada per la premsa especialitzada en temes comercials com un “revifament” de la marca alemanya, ja que també el velocista campió del món i olímpic Usain Bolt va començar a lluir la seva roba.

Avui Puma té sota el seu paraigua esportistes com Bolt, Sergio Agüero i Mario Balotelli, i es posiciona com la “marca dels rebels”. Té prop de 10.000 treballadors, i uns ingressos de 730 milions d’euros. Adidas, per la seva banda, patrocina esportistes com Leo Messi, Xavi i Casillas i el Reial Madrid. Té en nòmina gairebé 40.000 treballadors a tot el món i genera més de 10.000 milions d’euros de benefici.

I si Fidel Castro ha admirat l’esperit de l’Alemanya de l’Est de Puma i Adidas per vestir-se, què pot haver motivat ara el seu pas a Fila? Controlada des del 2007 -abans era italiana- per l’empresari de Corea del Sud Gene Yoon, Fila és ara una companyia que mira de recuperar terreny a nivell global per posicionar-se com una de les grans marques de roba esportiva. Des que es va separar de la seva germana del Nord el 1948 en plena Guerra Freda, Corea del Sud sempre ha estat sota protectorat militar i polític dels EUA i del seu model econòmic capitalista. ¿Es pot llegir en aquesta elecció una picada d’ull de Fidel a Barack Obama i els EUA, ara que han començat a negociar un acostament després de 50 anys d’embargament? La resposta no la tenim, però són coincidències que, en el món de la política i el màrqueting, sempre es poden interpretar com a senyals d’un canvi de rumb.

stats