El mercat de treball a Catalunya continua perdent efectius, amb 60.000 llocs destruïts en els trimestres centrals del 2012. Des del juny del 2011, quan es va encetar la segona recessió generada per la crisi de confiança sobre el futur d'Espanya a l'euro, s'han perdut 215.000 llocs de treball. Aquest últim període ha estat el pitjor de la crisi, després dels dramàtics moments entre l'octubre del 2008 i el març del 2009, quan es van destruir prop d'1,2 milions de llocs de treball a Espanya i 267.000 a Catalunya.
Molt sovint em pregunten quan acabarà això. Qualsevol prognosis sobre què ens espera està condicionada per variables que no controlem, com la crisi de l'euro o la situació econòmica als EUA, al Japó i a la Xina. Però deixin-me imaginar que el 2013 la situació exterior continua estabilitzant-se i que la Xina reforça la seva recuperació, els EUA eviten l' abisme fiscal i l'euro aprofundeix en la millora observada des del setembre.
Tampoc cal perdre de vista, tot i el soroll per les retallades, que hem avançat extraordinàriament en la devaluació interna que necessitàvem per recuperar competitivitat. Així, després d'un llarg període (1997-2008) en què els costos laborals per unitat de producte havien estat augmentant sistemàticament per sobre dels d'Alemanya, en els darrers tres anys hem recuperat prop d'un 10% d'aquesta competitivitat perduda.
Les exportacions industrials i el turisme reflecteixen aquestes millores de capacitat competitiva, tenint en compte que els principals mercats d'exportació de Catalunya no estan en una gran situació.
La recent decisió de Renault d'ampliar les seves factories a Espanya, en dura competència amb Turquia i altres països, és un exemple de la dimensió que han agafat algunes de les reformes estructurals introduïdes.Com ho és també l'ampliació de Ford a Almussafes amb producció que abans es feia a Bèlgica.
Estem, doncs, en el bon camí. I si l'acció política del govern espanyol no torna a espatllar-ho, cal esperar que el 2013 sigui millor del que fins ara s'apunta. Llum al final del túnel? Potser encara no. Però una imperceptible claror sembla indicar que ens acostem a la sortida.
Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.
