FARMACÈUTICA
-ALBERT MARTÍN VIDAL

Lluitar contra el càncer des d’una oficina de 40 m

La catalana Endor elabora una crema cosmètica amb la base d’un antitumoral aplicant la nanotecnologia i un model de negoci trencador

Lluitar contra el càncer des d’una oficina de 40 m / FRANCESC MELCION Zoom

Hi ha empreses que sembla que s’hagin proposat tirar per terra les teories que s’expliquen a les escoles de negocis. És el cas d’Endor Nanotechnologies, una pime que pren el nom de la lluna dels ewoks de La guerra de les galàxies. Contràriament al que diuen els manuals, no tan sols no coneixien el món en què van emprendre, sinó que s’hi van llançar abandonant les seves feines sense saber quin producte o necessitat volien cobrir. Tal com ho llegiu.

“No sabíem res de nanomedicina, però no era un problema, perquè ningú en sabia res, ja no a Catalunya, sinó a nivell mundial”. És Joaquim Querol, un dels tres fundadors i actual conseller delegat d’Endor, qui ho explica. Era l’any 2005 quan va començar a donar-hi voltes. I el 2007 s’hi posava juntament amb l’economista Javier Fernández i la bioquímica Judith Sendra. ¿Per què s’hi van llançar, si no en sabien? Els va semblar que era una manera de fer que tenia impacte tecnològic, amb un producte que es podria fabricar a escala industrial i amb una inversió en actius que no era exagerada. La nanotecnologia, una manera de dissenyar compostos en la qual no es busca una molècula, sinó que se n’ajunten diverses, era el camí. I l’objectiu era clar: lluitar contra el càncer.

“Tots els que hem començat amb la nanomedicina hem anat a l’oncologia. Perquè té demanda social, malgrat que el risc que la investigació surti malament és molt alt, i cal trobar equilibri entre el risc i el possible benefici. Per això tothom comença per les malalties més greus”, explica Querol.

El 2008 Endor es va instal·lar a la seva seu actual, al Parc Científic de Barcelona. Aquí tenen la seva base d’operacions, un petit espai de tot just 40 metres quadrats on hi ha un petit laboratori i les taules i els ordinadors per fer de despatx. Però la mida d’aquesta seu té truc: també tenen a la seva disposició altres dependències del Parc i, sobretot, poden fer ús d’un recurs en concret: “No tenim recursos per muntar una nau a Gavà i no tenim màquines cares, però podem fer servir un microscopi del Parc per veure nanopartícules que val un milió d’euros”, explica somrient el conseller delegat.

Endor va obtenir un préstec de 300.000 euros i va iniciar la seva activitat amb la contractació d’investigadors; actualment hi treballen sis persones. I es van posar a treballar en un antitumoral per als casos de càncer de pàncrees. “Tenim noves eines i noves idees”, expliquen a Endor. El remei que estan desenvolupant, que està en fase preclínica, ataca el tumor sense provocar els durs efectes secundaris de la quimioteràpia o la radioteràpia.

una altra peculiaritat d’Endor és que s’ha negat a donar entrada als fons en el seu capital. “Volíem muntar una empresa que ens sobrevisqués, i aquesta filosofia no encaixa amb el capital risc”, explica Querol. Ell mateix admet que “el més normal” en el sector de la biotecnologia és que les empreses facin projeccions econòmiques a curt termini, amb una entrada i sortida ràpida dels emprenedors i dels inversors, o amb la venda de la tecnologia a un gran laboratori. “Això no fa per nosaltres”, diu.

Conscients que Endor és “una màquina de cremar diners” malgrat la facturació de 498.000 euros del 2014 i els seus primers beneficis, de 60.000 euros, l’empresa ha recorregut a bancs, a entitats públiques i a les butxaques dels seus fundadors per sobreviure. Però això tenia un límit. “Ens calien productes per generar vendes i finançar el creixement”, expliquen. La resposta va ser Y.en, una crema cosmètica que frena l’envelliment de la pell i a la qual van arribar investigant les nafres a la boca que afecten habitualment els malalts de càncer. Tot plegat genera malentesos. “El meu pare fa poc em va dir: «O sigui que feu cremes»”, diu Querol.

La crema ja es ven a Barcelona i Madrid i és el present d’una empresa que sap que, en un futur pròxim, haurà d’acordar amb algun gran laboratori les següents fases de la investigació del seu medicament per poder-ne afrontar el cost. A la petita oficina d’Endor hi regna l’optimisme: han rebut premis, són pioners mundials provant els efectes positius de la nanotecnologia en persones i estan acostumats a lluitar. “No recordem èpoques que no hagin sigut dures; hi ha hagut moments en què ja parlàvem del nostre següent projecte”, expliquen.