PATROCINI
ALBERT VIDAL
Barcelona

La Lliga, massa petita per al BBVA

El banc deixa de patrocinar el futbol espanyol, pel qual pagava 25 milions anuals, però manté l’aposta per la NBA, que sí que considera global

La Lliga,  massa petita  per al BBVA / I.V. Zoom

Si avui és diumenge 22, el lector sabrà que el planeta Terra es va congelar ahir durant una hora i tres quarts per assistir al Madrid-Barça, el gran xoc del futbol espanyol. Teleespectadors de mig món van seguir el partit i segur que molts de vosaltres heu obert avui el diari amb l’ànsia de llegir sobre la glòria i/o desfetes de Messi i companyia.

El partit, conegut com El clàssic, és la joia de la corona de la Lliga de Futbol Professional. Però ni tots els seus hashtags, trending topics, hores de televisió i impactes als mitjans han sigut suficients per evitar que el BBVA, el segon banc d’Espanya, hagi trencat el patrocini amb la Lliga que va iniciar la temporada 2008-2009.

Segons van informar el banc i la LFP, l’acord entre les dues parts s’acaba el juny de l’any vinent. El comunicat en què ho anunciaven era críptic, però deixava entreveure algunes coses: “Les raons esgrimides per l’entitat financera es basen en el canvi estratègic que està portant a terme, centrat en la transformació digital del banc a nivell mundial”. L’entitat financera afegia que la Lliga podrà ara dedicar-se “al desenvolupament internacional de la seva marca amb una decidida aposta per l’expansió global”. És a dir: el BBVA deixa la Lliga perquè es vol centrar en la transformació digital “a nivell mundial” i convida la competició espanyola a adquirir aquesta dimensió.

En altres paraules: el BBVA creu que la Lliga no és un producte global, sinó típicament espanyol. Fonts del sector així ho han confirmat a aquest diari. El banc que presideix Francisco González entenia que dins la Lliga només el Barça-Madrid té aquesta dimensió global. Però a la resta de partits (en una competició amb equips com el Getafe, el Las Palmas, el Granada i l’Eibar) els atorgava una dimensió exclusivament espanyola, un mercat en què ja són prou forts: són el segon banc, per darrere del Santander o de CaixaBank en funció de si es miren els seus actius al món o els seus clients de banca minorista.

Fonts oficials del banc han explicat que el BBVA té ara un doble plantejament de comunicació, que d’una banda el porta a ser tan global i digital com sigui possible, i de l’altra li exigeix la màxima proximitat. La LFP quedaria enmig d’aquests dos pols i, per tant, s’escapa del que busca el banc ara. A més, recorden que els patrocinis tenen certes particularitats: “Necessiten temps per consolidar-se, però a partir de cert moment ja deixen d’aportar”.

El banc blau, en la seva aposta digital, ha canviat recentment de primer executiu: González va repetir la jugada que en el seu dia va fer amb Goirigolzarri i va decidir substituir Ángel Cano per Carlos Torres, un exconsultor que va ser fitxat entre altres raons per ser un dels pioners dels serveis financers online a Espanya. Un dels primers efectes d’aquesta pulsió internauta del banc és la seva decisió d’incorporar a les seves oficines gestors que fins ara atenien els clients de manera digital o telefònica i que ara ho podran fer també en persona segons la necessitat del moment. A això s’afegeixen una sèrie de novetats tecnològiques per facilitar els pagaments, les firmes i el control de les targetes a través del mòbil. I en aquest model de banca del segle XXI la LFP no hi encaixava.

En aquesta ruptura ningú ha de pensar en la LFP com una núvia abandonada a l’altar. Tot i que la Lliga ha declinat parlar-ne amb l’ARA, fonts coneixedores de la situació expliquen que el seu president, Javier Tebas, tenia assumit des de fa temps que la relació amb el BBVA s’acabaria, i que de fet ja li estava bé. Per quina raó? Per diners i també per un cert orgull de marca. El mandatari de la LFP no havia acabat mai de pair que el BBVA pagués 75 milions d’euros per tres anys mentre que a la NBA, la lliga de bàsquet dels Estats Units, li paga 40 milions per temporada. A més, el BBVA ha anunciat que mantindrà la millor competició de bàsquet, que l’ha impulsat en un país on fins al 2010 era desconegut. És a dir: no només renuncia a una núvia, sinó que s’assegura de dir que seguirà amb una altra.

Tebas, en conseqüència, ja es mou: el seu gran rival, la Premier, cobra 30 milions anuals de Barclays i la LFP aspira a un contracte similar. Aquesta mateixa setmana el diari As publicava un article en què afirmava que Tebas anava “boig” perquè Messi arribés a jugar el clàssic. L’article es referia també al roadshow per vendre la marca que la Lliga ha muntat en indrets com Miami, el Líban i Xangai amb antigues estrelles de la competició. El calendari explica aquesta sobtada activitat comercial de la LFP: després d’anys amb el BBVA, el 30 de juny vinent estaran sense patrocinador i ara és el moment d’afanyar-se.

En funció del que aconsegueixi Tebas, aviat sabrem si el BBVA infravalorava un producte que veu typical Spanish o si, per contra, el banc blau va fer bé dient adéu a la gespa per centrar-se en el parquet.