-ELENA FREIXA

Llibertat total al sector lleter

La UE elimina per primer cop limitar el que pot produir cada país. Uns hi veuen una amenaça, d’altres una ocasió d’or

Llibertat total al sector lleter / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

AQUESTA SETMANA HA començat una nova era al sector lleter. A Europa ja hi havia llibertat total de moviments per als treballadors i el capital, però no ha sigut fins dimarts passat que s’han eliminat per primer cop les quotes que limitaven la producció anual de llet de cada estat, de manera que aviat a les botigues catalanes podríem trobar-hi més llet provinent de la resta d’Europa. Això ha posat en alerta alguns productors locals, però d’altres també hi veuen una oportunitat d’or.

Espanya, que va negociar la seva quota quan va ingressar a la Comunitat Europea als 80, és un país deficitari: es consumeix més llet de la que es produeix i, per tant, ha sigut el mercat ideal perquè els països que lideren la producció de llet del continent -especialment França, però també Alemanya, Holanda i Bèlgica- venguessin els seus excedents. L’obertura del sector a la competència global sense la cotilla de les quotes és una victòria dels grans productors -que han batallat per eliminar aquesta barrera- i obligarà els més petits -com els productors catalans- a transformar-se, innovar i cooperar més.

França, el competidor històric per al sector català, tindrà ara via lliure per entrar més llet al mercat català amb el risc d’enfonsar més el preu, com protesta el portaveu del sector lleter d’Unió de Pagesos, Joan Guitart, per a qui el sistema de quotes era “la solució menys dolenta” per garantir la supervivència a les explotacions locals, molt més petites i menys organitzades que els seus nous competidors. A Holanda, per exemple, el 80% del mercat està en mans d’un sola cooperativa, que és la segona més gran del món. L’entrada de més productes d’aquests països excedentaris serà inevitable, ja sigui en forma de llet crua o en qualsevol dels seus derivats.

El sector tem que el nou escenari propiciï una situació que han denunciat els últims anys: la caiguda del preu fins a llindars que, en els casos més greus, “arriben a estar per sota del preu de cost”, segons Guitart. Ell en culpa la gran indústria i, en concret, les multinacionals franceses, que acusa d’haver “distorsionat” el mercat català. “A França protegeixen el seu mercat i no es pot trobar un bric de llet per menys d’un euro, fins i tot de marca blanca, mentre que aquí quan els convé fan ofertes rebentant el mercat”, corrobora el president de Llet Nostra, Jordi Riembau.

A més, el portaveu d’Unió de Pagesos sosté que el preu que reben algunes explotacions en mans d’un gran client multinacional no arriba “ni per cobrir les despeses dels ramaders”. “Hi ha explotacions gallegues que reben 22 cèntims per litre, un preu baixíssim”, diu Jaume Llopis, professor de l’Iese i expert en alimentació. El preu mitjà a Catalunya, on les explotacions són més grans de mitjana i la producció més baixa, és d’uns 33 cèntims per litre.

Les queixes dels ramaders no són infundades, sobretot després de la multa recent de 88 milions que ha castigat el sector de la distribució de llet a Espanya per haver pactat preus. Les autoritats de la competència van sancionar el mes passat les principals indústries que operen a l’Estat (Danone, Peñasanta, Nestlé i Lactalis, entre d’altres) i dues organitzacions sectorials (entre les quals el Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya) per haver format un càrtel amb l’objectiu de repartir-se el mercat interior.

Els ramaders creuen que la liberalització seguirà decantant el poder cap a les grans empreses. “Ja hi ha explotacions a les quals algun gran client ha comunicat que els deixaran de recollir la llet perquè ara que poden comprar-la on vulguin no els surt a compte”, expliquen a l’ARA fonts del sector.

LES NOVES REGLES de joc poden dur a la desaparició d’algunes explotacions, però també poden ser l’oportunitat perquè d’altres creixin i conquereixin mercats, opina Joan Pijoan, ramader i president de la cooperativa Lleters de Catalunya, que agrupa els productors de Llet Nostra. “Només el temps dirà si la retirada de les quotes és bona o dolenta perquè també hi ha la possibilitat que la indústria local agafi més quota de mercat i adeqüi la producció i es professionalitzi”, afegeix.

A Catalunya hi ha uns 636 ramaders, d’on surt un 10% de la producció de llet de tot l’Estat, molt lluny del principal nucli productor, Galícia, amb un 45% del total. Les granges catalanes produeixen anualment més de 675.000 tones de llet que si es venguessin íntegrament a Catalunya cobririen només un 75% del consum intern total -aquí s’hi han de sumar tots els derivats, com iogurts, formatges i altres postres-, diu Quim Xifra, subdirector general de Ramaderia de la Generalitat.

Ara l’evolució del sector és una incògnita, però els més optimistes auguren més producció. “Tenim la capacitat i també hi ha mercat interior que es pot omplir amb producte autòcton”, sosté el president de Llet Nostra. Les 200 explotacions que tenen les cooperatives de Llet Nostra van produir 32 milions de litres de llet l’any passat, però tenen capacitat per ampliar la producció per sobre dels 68 milions de litres, explica.

CRÉIXER EN UN mercat competitiu com aquest, però, no és tan fàcil. La marca blanca ja ha colonitzat un 53% del mercat de la llet en bric a Espanya i obliga a competir per vies diferents al preu. Llet Nostra presumeix d’haver conquerit en deu anys el lideratge del mercat a Catalunya amb una quota d’un 20% i amb una franja de preu per sobre de la mitjana. “Vam decidir pagar a tots els productors un preu just per la llet i pensem mantenir la mateixa filosofia”, defensa Riembau. El seu cas, afegeix, demostra que cada cop hi ha un consumidor més conscient de la qualitat i del producte de proximitat.

Les opcions per sobreviure a un escenari incert al sector lleter català inclouen la diversificació cap a productes elaborats dels quals es pugui treure més marge que amb la llet crua, sosté el professor Jaume Llopis. Lligat a això, apunta, es pot evolucionar cap a l’exportació de productes de més valor com la llet en pols o d’altres proteïnes que se n’extreuen i que tenen molta demanda en alguns mercats forans. “La Xina i l’Aràbia Saudita són dos focus on el negoci de la nutrició infantil està en una clara expansió i hi ha moltes oportunitats”, assegura el professor de l’Iese.

La Junta de Galícia, explica Llopis, ha engegat un projecte per agrupar productors i crear unes noves instal·lacions industrials per fer llet en pols que puguin donar sortida a la seva producció cap a tota l’àrea atlàntica. Una planta així, però, requereix una inversió d’entre 15 i 20 milions d’euros que no pot fer un ramader sol, reconeix, i això explica la implicació de l’administració gallega.

A Catalunya, on hi ha una indústria lletera molt concentrada i amb grans multinacionals, hi ha una base propícia per a aquest tipus d’aliances. La indústria lletera catalana factura més de 1.000 milions d’euros a l’any, si bé entre cinc empreses es reparteixen el 60% d’aquest import i concentren la meitat dels ocupats del sector.

Els últims anys hi ha hagut un grup d’empreses petites (com Granja Armengol o El Pastoret) que s’han obert camí i han crescut al mercat local a base de llet i productes elaborats, com iogurts i postres, i dirigint-se al client final en circuits de proximitat.

“La rendibilitat i el futur de les explotacions no va lligat a la mida sinó a la capacitat d’innovar i diversificar-se”, diu el subdirector general de Ramaderia de la Generalitat, que defensa que l’administració vol seguir donant suport als productors amb diferents programes d’ajudes. El mateix sector, però, també reconeix que té deures en matèria de col·laboració. “Els grans són els que tallen el bacallà a Europa i aquí no hem sigut capaços d’organitzar-nos els últims anys”, lamenta el portaveu d’Unió de Pagesos.