EMPRENEM
L'EXECUTIVA AGRESSIVA
Barcelona

Lladres!

M'han arribat veus que diuen que L'executiva agressiva està afluixant. Alguns lectors i els jefes d'aquest diari (" A sus pies ", com dirien en aquell programa de Cuatro) creuen que estic perdent la poca vergonya que tenia en els primers articles. Potser és així. Jo, particularment, no me n'havia ni adonat, però les persones quan es fan grans tampoc s'adonen d'alguns canvis. Alguns van passar de comunistes a militants del PP com si res.

Bé, doncs tenint en compte que molts de vosaltres penseu que estic perdent atreviment, avui citaré algunes persones que potser en tenen massa. I que també tenen massa barra. En canvi, els falta vergonya.

En Bárcenas és, segurament, el pocavergonya més gran que hi ha ara mateix a Espanya. Però també n'hi ha d'altres. En Millet, per exemple, està a la seva altura. I tots els polítics i empreses que els han acompanyat en els seus negocis, igual. També són pocavergonyes els empresaris que munten una sicav per pagar menys impostos, o els que s'enduen la seu fiscal a Irlanda amb el mateix objectiu. I també els aturats que enganyen la hisenda pública, és a dir, a mi.

I per què dic això? Doncs perquè fa algunes setmanes em va escriure una amable lectora d'aquesta columna que és propietària d'una gestoria (la va muntar fa sis anys, després de sortir del sector financer per qüestions "ètiques", com ella mateixa diu). Aquesta lectora assegura que té autònoms que fan més del 60% de la seva activitat en negre. "Ningú vol pagar impostos! Per més que es tracti de gent que es beneficia del sistema: usuaris d'escola pública, de la sanitat pública, etc.", explica la lectora, que, com jo, vol mantenir-se en l'anonimat.

Ho sento, però tota aquesta gent (la que factura en negre i tota la que fa trampes) són lladres. I més quan jo pago, religiosament, tots els meus impostos. Potser el problema és que jo sí que tinc vergonya.