TECNOLOGIA
JÚLIA MANRESA
Barcelona

L’internet de les monedes que no deixa dormir la banca

El sector financer sap que la tecnologia de blocs -la tecnologia del ‘bitcoin’- pot fer-lo desaparèixer, i per això hi inverteix cada vegada més diners

L’internet de les monedes que no deixa dormir  la banca / I.V. Zoom

Els bancs no saben com mirar-la, si com una amenaça o com una oportunitat. L’anomenen cadena de blocs, però el més famós dels seus descendents es diu 'bitcoin', tot i que alguns el considerin com l’ovella negra de la família. És un concepte tan abstracte com ho va ser el d’internet a les seves beceroles i, de fet, viu un procés paral·lel. Desconeixement, escepticisme, por i especulació. És una tecnologia que ara mateix està en l’adolescència, sobretot després de la crisi que va patir el bitcoin l’any passat. Però el cert és que la banca no pot ignorar un fenomen que permet intercanviar qualsevol valor, actiu o propietat sense necessitat d’intermediaris.

"La tecnologia que podria desplaçar el sistema financer centralitzat". Així de contundent era el títol d’un estudi del BBVA publicat a finals d’aquest agost i que analitzava l’impacte i el potencial de la cadena de blocs o block chain. Però què és exactament el 'block chain' i per què interessa tant als bancs? “És la tecnologia en què es basa el bitcoin, i que permet intercanviar qualsevol propietat, que no ha de ser necessàriament una moneda”, explica Àlex Puig, exmembre de l’equip de Softonic i expert i consultor d’aquesta tecnologia.

Ja sigui per por o per no deixar escapar el tren, la inversió que hi dediquen els fons d’inversió i les entitats bancàries es multiplica. Diverses publicacions de premsa especialitzada, com ' 'TechCrunch', quantifiquen que l’any 2014 només els fons d’inversió van desembutxacar 335 milions de dòlars en projectes relacionats amb block chain, mentre que l’any anterior s’hi havien invertit 98 milions.

Els bancs més famosos ja s’han posat d’acord. Aquest setembre el ' Financial Times' recollia l’acord entre entitats com Goldman Sachs, JP Morgan i Credit Suisse per desenvolupar uns estàndards comuns amb la 'start-up' R3 CEV per ampliar l’ús de la tecnologia block chain en el sector financer. A més, altres entitats com Barclays, el BBVA o el Banc d’Austràlia també hi donen suport i hi han invertit recentment. Per la seva banda, el Nasdaq -el selectiu on cotitzen les grans empreses tecnològiques com Apple- ja intercanvia accions a través d’aquesta tecnologia.

Per fer-ho fàcil, la cadena de blocs és com un registre de comptabilitat tradicional però digital i automàtic. Tal com explica Puig, s’atorga el valor d’un actiu a un element que pot ser un bitcoin però que també podria ser qualsevol altra moneda, pública o privada; un tiquet de compra o fins i tot un vot. La persona que posseeix aquest actiu el pot transferir directament a una altra, constituint una transacció directa entre dos extrems que no necessita cap banc o cap notari com a intermediari, perquè el que fa possible la transmissió és un programari basat en un algoritme matemàtic que no pot funcionar sense deixar registrat cada moviment. De fet, aquesta és la feina dels miners, que són la clau de tot el procés. Són els que apliquen l’algoritme quan s’emet la sol·licitud de transacció i validen així la veracitat de l’actiu, però també la de l’emissor i el receptor. D’aquesta manera, cada operació queda registrada i es crea una cadena de blocs de dades amb tota la informació imaginable sobre cada transacció. Com més operacions, més blocs i més segura i complexa es torna la xarxa.

Però sense regulació les transaccions encara són anònimes. Quan deixin de ser-ho, poden arribar a garantir que qualsevol operació bancària sigui pública i, per tant, es podran localitzar transaccions i persones. Les oportunitats de negoci són múltiples. “És l’internet dels diners”, diu Àlex Puig. “Hi ha possibilitats en el món de les certificacions, però també de l’internet de les coses, perquè les màquines poden fer transaccions entre elles sense inter mediaris, i també en big data ”, aclareix. A més, els bancs ja han creat bons digitals, o block chains interbancaris. El problema serà per als intermediaris, que poden perdre sentit. Què és més fiable: un algoritme matemàtic, el banc, el notari o l’auditor?