Empreses 10/11/2013

I Linde encara vol més provisions dels bancs

i
Toni Garganté
2 min

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, no ha enterrat la destral. L'últim butlletí de l'organisme regulador corresponent al novembre xifra en 5.000 milions d'euros les noves provisions que hauran de fer els bancs per compensar els crèdits refinançats dubtosos que han aparegut per art de màgia. És a dir, que el conjunt del sistema financer espanyol encara no ha acabat els deures i haurà d'engreixar encara més la guardiola per afrontar possibles desastres d'impagaments de crèdits del sector promotor, pimes i particulars. Això sí, el mateix Informe de estabilidad financiera assegura que aquestes dotacions "seran assumibles". I sembla que serà així. Algunes entitats, les més grans, ja han avançat part d'aquests costos de reclassificar els préstecs que poden passar a impagats, però també és veritat que hi ha un gran esgotament a les cúpules directives dels bancs i el que queda de caixes.

No hi ha descans, perquè després d'aquestes reclassificacions ara vindran els exàmens europeus de solvència, tenint en compte que, del cert, encara hi ha dubtes sobre l'aplicació dels crèdits fiscals en el capital principal de les entitats financeres. Molts dubtes, que afecten directament la solvència, el que normalment s'anomena capital de màxima qualitat, i que ja gairebé ningú sap si es tracta de Basilea II, Basilea III, nivells EBA… Tot plegat un munt de percentatges que confonen fins i tot els analistes.

La banca espanyola ha aconseguit nivells de capital superiors al 9%. També les entitats que han acabat en mans públiques. Però tothom vol més, i ara qualsevol necessitat de realitzar més provisions penalitza la solvència, a les portes dels tests d'estrès. No seria estrany, doncs, que per acabar de quadrar els comptes anuals i presentar unes ràtios de capital impol·lutes davant del Banc Central Europeu, veiéssim que la gran banca comença una nova onada de venda de participades i actius denominats "no estratègics".

stats