L’impuls de la indústria geoespacial

Sobre el taulell de la recepció de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’ICGC, hi ha encara escampats els distintius plastificats dels últims visitants del centre, ubicat en un bonic edifici de l’època de l’Exposició Universal del 1929, als peus de Montjuïc. Es tracta d’un equip d’enginyers d’Infoterra, una empresa del grup Airbus, que treballen conjuntament amb experts de l’ICGC per dur a terme un projecte d’agricultura de precisió a França. “Els avions de l’ICGC estan equipats amb càmeres d’infrarojos i permeten detectar quines zones tenen més clorofil·la i on cal posar més adob”, explica Daniel Gómez, enginyer en geodèsia i cartografia i tècnic de l’àrea de promoció comercial de l’ICGC.

Resultat de fusionar dues institucions -l’antic Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i l’Institut Geològic de Catalunya (IGC)-, l’lCGC és des del febrer una empresa pública referent a escala internacional en el desenvolupament de mapes i informació geospacial.

Clients estrangers

El projecte de col·laboració amb Infoterra és un exemple dels encàrrecs externs amb què compta l’ICGC per cobrir la part d’autofinançament. Tot i el context de crisi i l’elevada dependència econòmica de la Generalitat, David Sánchez, cap de l’àrea de promoció comercial, assegura: “No fem projectes externs per fer front a les retallades, fa més de 30 anys que fem projectes a fora”. El 2012 l’autofinançament aconseguit per l’ICC amb ingressos propis era del 25,33%, en comparació al 19,7% del 2010 i al 35,2% el 2006, dos anys abans de la crisi.

No obstant, Gómez insisteix que un repte de l’IGCC és convertir-se en una institució reconeguda a escala internacional en un sector amb un gran potencial de creixement, gràcies a l’expansió de plataformes com Google Maps i Bing i l’explotació comercial dels serveis de geolocalització a través del mòbil.

“Aquí hi treballa gent de tot tipus, des de geògrafs i enginyers a matemàtics i filòlegs”, explica Gómez, vestit amb la bata blanca de rigor, una tradició que es conserva a l’Institut des dels temps en què els cartògrafs utilitzaven tintes, retoladors i líquids per revelar la fotografia analògica. Actualment el centre, adscrit al departament de Territori i Sostenibilitat, disposa de sistemes digitals i tecnologia d’última generació, incloent-hi els tres avions equipats amb càmeres digitals, d’infrarojos, tèrmiques i làsers que serveixen per a l’obtenció d’informació geoespacial del territori català i oferir serveis de cartografia digital a administracions i empreses d’altres països. En els últims anys l’avui ICGC ha intentat incrementar especialment el nombre de clients a Llatinoamèrica i el Pròxim Orient, països emergents amb una necessitat urgent de planificació urbanística i territorial. La majoria dels encàrrecs provenen d’administracions públiques, “ja que són projectes costosos, que requereixen l’ús d’avions”, explica Gómez.

Informació gratuïta

Actualment, l’ICGC disposa de tres aparells aeris en un hangar de l’aeroport del Prat, dotats amb tecnologia d’última generació per obtenir informació geoespacial. Amb aquestes dades, s’analitza el territori i es fan mapes que es posen a disposició dels ciutadans, empreses i administracions catalanes de manera gratuïta, si bé subjectes a unes condicions d’ús.

“Per exemple, nosaltres som proveïdors de mapes de Google Earth”, aclareix Gómez. Buscar una sortida comercial als mapes és un altre dels objectius del centre, que en aquest àmbit competeix amb empreses privades com l’holandesa Tele Atlas (TomTom). No obstant, “la tendència dins de la UE és que la informació geoespacial sigui oberta i gratuïta per a tothom; es vol fomentar la interoperabilitat entre mapes de cada país, estandarditzar els formats”, explica Sánchez al seu despatx, situat a la zona d’oficines de la planta baixa de l’edifici.

Al pis superior, envoltats de finestrals i dels bonics sostres teginats a l’estil del 1929, hi treballen els tècnics. Els que van amb ulleres 3D tenen un joystick a les mans i sembla que juguin a un videojoc. En realitat, estan dibuixant els detalls d’un mapa digital en relleu fet a partir de les fotografies aèries. “Els avions de l’ICGC disposen de làsers, que permeten detectar canvis des de l’aire. Això és molt útil en cas de previsió d’inundacions, per veure si un temporal s’ha endut una platja i cal restaurar-la o per detectar possibles problemes de contaminació acústica o visual abans de construir”, diu Gómez.

També hi ha sensors que permeten detectar des de l’aire escapaments d’energia en habitatges i fàbriques. En aquest àmbit, l’ICGC col·labora en un pla pilot amb l’Ajuntament de Rubí per millorar l’eficiència energètica d’un polígon industrial.

Google Maps català

En un intent per competir en el mercat mòbil, l’ICGC va presentar fa un parell de mesos la seva pròpia aplicació de mapes per a smartphones, MapICC, un equivalent al Google Maps “però molt més detallat i rigorós, almenys pel que fa al territori català”, diu Gómez. “De vegades ens truquen d’una casa rural queixant-se que perden clients perquè la seva ubicació no figura al Googe Maps”, explica Gómez. L’aplicació MapICC, disponible de moment per a Android, pot descarregar-se des de Google Play i està en versió beta, perquè els usuaris puguin fer-hi arribar els seus comentaris i suggeriments.

L’ICGC també ofereix altres serveis de cartografia en línia a empreses com Wikiloc, un portal web que ofereix rutes en bicicleta o a peu. “Google Maps va ser una revolució en el sector. Avui el mapa s’ha convertit en una necessitat bàsica, mentre que abans l’usaven principalment tècnics i excursionistes”, diu Gómez. I afegeix: “Ara sembla que tothom sap fer mapes, però els controls de qualitat, l’actualització de les dades i la toponímia exhaustiva són alguns dels aspectes que marquen la diferència”.

L’ICGC també ha intentat arribar a un acord amb l’empresa Garmin, especialitzada en GPSs per a esportistes de muntanya, perquè utilitzin els seus mapes per al territori català, però de moment no han arribat a cap acord.

Indústria del futur

Tot i que no hi ha dades específiques sobre la indústria geoespacial, un informe de la plataforma Geospatial Media, que engloba experts i empreses del sector arreu del món, estima que el mercat de la geoinformació mou uns 100.000 milions de dòlars (72,8 milions d’euros) i creix a un ritme del 10%-15% anual. Només les deu primeres companyies de tecnologia geoespacial, principalment proveïdors de hardware i software -com les nord-americanes Esri, Intergraph i Bentley-, mouen 10.000 milions de dòlars (7,2 milions d’euros).

“La informació geoespacial té moltes aplicacions”, explica Gómez. En el cas de l’agricultura de precisió, per exemple, la tecnologia dels avions de l’ICGC ha permès als pagesos francesos dosificar el reg i l’ús d’adobs. “Fa uns anys també va servir per detectar una olivera de cartró, un truc que feien servir alguns agricultors europeus per aconseguir subvencions”, recorda Gómez. A Llatinoamèrica i el Pròxim Orient, l’Institut intenta posicionar-se com a consultoria en producció de mapes i transferència de tecnologia. Actualment tenen un projecte a Colòmbia per detectar moviments del sòl i evitar enfonsaments de terreny a l’àrea urbana de Bogotà.

Amenaça de Madrid

Al marge de l’ICGC, a Espanya hi ha l’Instituto Geográfico Español, l’IGN, que no fa fotografies aèries pròpies, sinó que bàsicament subcontracta la producció amb licitacions públiques. L’ICGC ha participat sempre en diversos projectes, però ara fa dos o tres anys que no en guanyem cap”, observa Gómez. A finals del 2013, el govern espanyol va afirmar a través de l’anomenat Informe CORA que hi ha duplicitats entre l’ICGC i l’IGN, i ha insinuat que es podria tancar la institució catalana. Els tècnics catalans defenen que la qualitat i la competitivitat dels seus serveis no són comparables a les de l’IGN i que el seu tancament deixaria un forat important en el provisionament d’informació geogràfica de qualitat a la ciutadania i professionals de l’Estat.