OPINIÓ
JAUME GINÉ DAVÍ

L'impacte econòmic de les remeses de les diàspores

Segons l'ONU, els emigrants al món sumen 215 milions. Serien, per demografia, el cinquè país del planeta, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units i la República d'Indonèsia. Són un grup econòmicament influent. Segons el Banc Mundial (BM), els expatriats van enviar als seus països en vies de desenvolupament uns 372.000 milions de dòlars el 2011, un 12% més que el 2010. Aquestes transferències privades ja tripliquen els ajuts públics al desenvolupament (AOD). I el més important: mentre que les xifres de l'AOD cauen a causa de la crisi financera de la UE, les remeses no paren de créixer. I ho faran un 8% anual fins a arribar als 500.000 milions el 2014. El BM du a terme un programa especial per abaratir els costos financers de les trameses de fons.

Els EUA són l'origen del 17% de les remeses. L'Aràbia Saudita va remetre el 2010 uns 27.000 milions de dòlars cap als països del sud d'Àsia i africans, origen dels emigrants que treballen, i molt, a les monarquies del Golf. I Rússia va ser l'origen dels 19.000 milions de dòlars enviats pels emigrants originaris de l'Àsia central. El 2011 els quatre principals receptors van ser l'Índia (64.000 milions), la Xina (62.000 milions), Mèxic (24.000 milions) i les Filipines (23.000 milions). Altres grans receptors són el Pakistan, Bangla Desh i el Vietnam. En alguns països les remeses representen un alt percentatge del PIB, com el Tadjikistan (el 31%), el Kirguizistan (21%) i el Nepal (20%).

L'Índia, amb 25 milions, és la segona diàspora del món. Gaudeix de gran influència als EUA, la Gran Bretanya, Sud-àfrica i el Sud-est Asiàtic. L'anglès, la llengua franca dels indis, facilita el comerç en xarxa a escala global. I amb la crisi econòmica, molts indis formats a Occident tornen a l'Índia atrets pel potencial de creixement del país. La diàspora xinesa, amb 60 milions, és més gran, influent i repartida per tots els continents. Inverteix més en els països on resideixen. Gestiona un volum més gran de capitals que es canalitzen sobretot a través de Hong Kong, Singapur i altres països del Sud-est Asiàtic. I darrerament Londres. La Xina va obrir les seves primeres zones econòmiques especials al costat o davant de Hong Kong, Macau i Taiwan. En canvi, l'Índia no té un Hong Kong o un Macau a les seves fronteres.

Jaume Giné Daví és secretari general de Casa Àsia