EMPATIA
JORDI ALBERICH

Deures per a una nova legislatura: més indústria

Probablement, la pròxima legislatura vindrà marcada, en diferent intensitat, per la proposta independentista, per les conseqüències de la crisi en forma de tensions financeres i atur i pel procés de consolidació fiscal que, segurament, obligarà a fer més retallades. Per la intensitat de tot plegat, serà difícil que ens quedin forces per a altres prioritats. Però resulta que ens hi juguem molt, en altres terrenys.

Malgrat que tot sembla enfonsar-se, i en part és cert, encara gaudim d'uns actius acumulats durant els anys de bonança. Entre d'altres, un teixit empresarial competitiu, una dotació d'infraestructures de tot tipus que no està gens malament i una ja homologable capacitat d'investigació i recerca. És a dir, el que costava diners ja ho tenim. Ara és qüestió de treure'n tot el profit. Per aconseguir això no calen grans reformes, sinó més aviat encetar l'entretinguda feina, gairebé artesanal, d'anar lligant tots aquests actius per sortir de la crisi amb un teixit productiu millor: és a dir, amb empreses més grans i més innovadores. En el cas d'anar-ho aconseguint, aquesta seria també la millor crida per atreure els inversors estrangers.

En els darrers temps ens hem deixat confortar per l'èxit del turisme -una actitud comprensible perquè ha estat una font de bones notícies- i per les lloances a la pime. Benvingut sigui el turisme, però la clau del progrés és la indústria. Cal animar les petites empreses a fer-se grans. Altrament, moltes pimes acabaran sent micro, o desapareixent. Cal entendre la petita empresa no com una etapa final, sinó com una transició cap a més grandària, la que necessitem en un món global.

Els indicadors comencen a assenyalar que la indústria torna a Europa i desfan aquelles teories que preveien un continent decadent, una mena de balneari que cedia el dinamisme i la producció industrial a les noves potències emergents. Sembla que a Europa hi haurà espai per a tot, també per a la decadència, però per a molta menys de l'anunciada.

Independents, confederats o federats, si volem tornar el deute i garantir l'estat del benestar, la indústria ha de ser gran prioritat. És un discurs ensopit i gens èpic, però de resultats previsibles i positius.

Jordi Alberich és economista.