JÚLIA MANRESA

L’home que va renunciar a l’èxit empresarial i a ser milionari

Joan Borrell va rebutjar formar part de Scytl, la tecnològica catalana més internacional, nascuda d’una idea seva

L’home que va renunciar a l’èxit empresarial i a ser milionari Zoom

Si la Setmana Santa de l’any 2001 no hagués dit que no, ara, tirant curt, tindria un parell de milions de dòlars i, com a màxim, uns 20 milions. Però aquestes no són les xifres del seu compte bancari. Joan Borrell viu en una casa a Cervià de Ter (Girona), és enginyer informàtic, professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, així que va i torna de Bellaterra com a mínim dues vegades per setmana. És pare de tres fills adoptats, dues nenes i un nen, i també és el pare de la primera tesi doctoral sobre vot electrònic d’Europa, una idea que va acabar convertint-se en una de les empreses tecnològiques catalanes amb més projecció internacional: Scytlque gestiona les votacions electròniques de 42 països (inclosos els Estats Units, on va començar) i que s’encarregarà del recompte de les eleccions generals espanyoles d’aquest Nadal. L’empresa ha captat al voltant de 90 milions d’euros en finançament des de la seva fundació, té 800 treballadors i preveu debutar al Nasdaq el 2017, la mateixa lliga en què cotitzen empreses com Apple, on tindrà una valoració pròxima als 1.000 milions de dòlars.

Criptologia. Aquest enginyer informàtic reconeix que aquest terme “sona esotèric”, però, de fet, aquesta tècnica que encripta missatges a través de les matemàtiques és la culpable de dues històries que van començar sent la mateixa: la de l’èxit de Scytl i la de Joan Borrell, que va triar quedar-se a l’ombra d’aquest boom empresarial i que ara que sap que podria haver sigut milionari assegura que ho tornaria a fer.

A la pàgina web de Scytl hi ha una persona que hi té un espai destacat. El doctor Andreu Riera consta com el fundador de la companyia i ànima de l’empresa. Joan Borrell ho reafirma del dret i del revés, però des del seu despatx de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, Borrell també diu amb la boca petita que Andreu Riera va ser un dels seus primers alumnes de criptologia i el primer estudiant a qui va dirigir la tesi doctoral. Segons la web de l’empresa, que actualment dirigeixPere Vallès, el doctor Andreu Riera va començar les seves investigacions acadèmiques en vot electrònic l’any 1993 “dins d’un destacat grup d’investigadors de la UAB”, del qual s’especifica que van sorgir les primeres tesis doctorals d’Europa sobre vot electrònic. S’afirma també que Andreu Riera va ser l’autor d’un dels dos projectes. Però si es remena una mica entre les diverses pestanyes d’aquesta web, s’hi pot trobar una primera tesi, de l’any 1996, que porta una altra signatura: la de Joan Borrell.

“La història sempre l’escriuen els guanyadors”, diu Joan Borrell. No va reclamar mai ni tampoc reclama ara reconeixement, però enmig de la sorpresa que no pot dissimular per ser ell aquesta vegada el protagonista de la història, té ganes de dir-ho: “Vaig dirigir la tesi de l’Andreu, que es va inspirar en la meva, tot i que si mires la web sembla que ell fos el meu director”. Però Borrell no deixa de reconèixer que va ser la seva elecció: “Què havia de fer-hi, jo, en una start-up?” Van començar plegats. Borrell i la seva dona van acabar de donar l’empenta a Andreu Riera per vendre el que les dues tesis doctorals havien desenvolupat. Tècnicament, el que Andreu Riera va idear va ser un sistema criptogràfic prou potent per certificar amb seguretat que la votació a través d’internet no és manipulada i que es manté l’anonimat en tot el procés. Riera va aprofundir en la seguretat del procés i va fer-lo més escalable. Però Borrell ja havia traslladat a la plataforma electrònica el concepte de la mesa electoral. De fet, a partir de la seva tesi, l’Institut d’Enginyers Energètics i Electrònics va portar a terme el primer procés electoral electrònic vinculant a Espanya l’any 1997.

L’embrió de Scytl es va dir E-lectoral. Les primeres reunions per exposar el projecte, que va néixer com a spin-off de la UAB l’any 2001, les van fer amb el portàtil de la dona de Joan Borrell i va ser ell mateix qui va pagar el primer domini per a la web, explica el professor. Però també va ser ell mateix qui va decidir desvincular-se’n. “En uns ous ferrats amb bacó, la gallina hi participa i el porc s’hi implica”, diu de cop i volta. Joan Borrell es considera la gallina. Diu que va ser l’ànima o la mare de la idea de Scytl però que no va voler pagar el preu d’implicar-s’hi més. “Allò no era vida”, constata en recordar els primers anys de l’empresa i la feinada que li suposava a Andreu Riera.

Scytl va començar com qualsevol start-up, esgarrapant pressupost d’aquí i d’allà, vivint el dia a dia i comptant els diners per veure fins quan podien aguantar. Quan recorda el moment en què va optar per fer créixer la família i anar a buscar la seva primera filla a la Xina en comptes de fer créixer l’empresa, el professor Borrell cita el mateix Andreu Riera: “Començar en aquest món és com trobar-te nedant enmig d’un mar ple de taurons, només pots nedar i nedar perquè els taurons no t’atrapin”. Aquesta frase és una de les que més recorda quan pensa en la decisió que va prendre. Confessa que mentre ha anat seguint l’èxit de Scytl, hi ha pensat moltes vegades, però no se n’ha penedit mai. Això sí: l’any 2014 Scytl va tancar la seva última ampliació de capital, de 77,6 milions d’euros. Aleshores, el cofundador de Microsoft, Paul Allen, va injectar-hi 30 milions d’euros i en aquell moment no s’hi va poder resistir. “Vaig calcular quants milions tindria si hagués agafat el 7% del capital de l’empresa que l’Andreu em va oferir aquella Setmana Santa a canvi de ser-ne el director científic”, confessa. Li van sortir uns 20 milions de dòlars. El cert és que amb les diferents ampliacions de capital que l’empresa ha dut a terme fins ara la seva participació s’hauria diluït, però, com a mínim, calcula que ara tindria “un parell de milions d’euros”.

Amb tot, continua convençut: no s’hi veia, treballant a Barcelona en una oficina minúscula de la ronda Sant Pere. La seva vocació era la docència i es veu recompensat en el fet de poder viure en una casa a prop de l’Empordà i cultivar-hi un hort.

Però més enllà de la seva aportació com a assessor acadèmic i del minúscul percentatge sentimental del 0,000... % que encara conserva de la primera ronda de finançament, en la qual van participar familiars i amics, el que encara fa més sorprenent aquesta història i el que, amb força probabilitat, l’ha fet mantenir-se sempre al marge de l’empresa va ser la mort d’Andreu Riera l’any 2006. Eren anys durs per a una companyia que s’havia avançat al seu temps, però just aleshores, tota la feina feta començava a donar fruits i l’any 2007 Scytl va facturar el seu primer milió. “La història de tot el que ha passat des de la creació de Scytl és bèstia, hi he somiat moltes vegades”, confessa Borrell.

Andreu Riera va morir en un accident de cotxe just quan la companyia començava a enlairar-se i un any després que Pere Vallès arribés a la direcció de l’empresa. Des d’aleshores, la importància de la seva figura en el sector de la criptologia i la innovació encara va créixer més i se’l va homenatjar en la posterior reunió anual de criptologia d’Espanya, a la qual havia d’assistir com a ponent i que va tenir lloc a l’Hospital Sant Pau de Barcelona.

Joan Borrell ja va per la seva novena tesi, però reconeix que d’Andreu Riera només n’hi ha hagut un. Mentre Scytl es prepara per fer el salt a borsa i aquest any ha aconseguit trencar el monopoli de la multinacional Indra en el recompte de vots de les eleccions espanyoles, aquest professor ha mantingut la seva vinculació amb l’empresa a través de diversos projectes de recerca, però continua al mateix despatx de l’Autònoma amb diverses relíquies a la prestatgeria: llibres vells de criptologia, una disciplina que va deixar de banda per “depressió postdoctoral”; el parell de centenars de pàgines enquadernades i plenes de pols que constitueixen les dues tesis doctorals, la seva i la d’Andreu Riera; i una carpeta amb fotografies on apareixen ell i l’Andreu Riera a Califòrnia, on presentaven els seus projectes de votació electrònica en el que més endavant va ser el primer mercat de Scytl.

Joan Borrell no va reclamar mai el dret a ser l’autor del primer capítol de la història de Scytl i, per acabar, cita el responsable de fer arribar el sistema algebraic àrab a la cultura llatina, el papa Gerbert d’Aurillac: “La glòria d’un mestre és l’èxit del seu deixeble”.