Fill d’una família d’emigrants jueus a Veneçuela, l’actual president del MIT va arribar als EUA amb una beca i ha desenvolupat tota la seva carrera en aquest reconegut centre de recerca
En el món de la investigació, especialment en tecnologia, és habitual sentir dir que el Massachusetts Institute of Technology (MIT) sempre va un pas endavant. Fa una dècada aquest centre de recerca de prestigi mundial també va fer un pas endavant en l’àmbit financer per esquivar una crisi mundial que gairebé ningú va veure arribar. I això va ser gràcies a Rafael Reif, llavors administrador i, des de fa dos anys, president del MIT.
Reif va néixer a Veneçuela l’any 1950, fill d’una família d’emigrants jueus -a casa combinaven l’espanyol i el jiddisch- que va marxar d’Europa el 1938 fugint del nazisme. Segons s’explica en el seu perfil oficial a la web del MIT, ell i els seus tres germans van ser la primera generació familiar que va anar a la universitat, i Reif va optar per estudiar enginyeria electrònica a la Universitat de Carabobo. Després de llicenciar-se i estar un any com a professor a la Universitat Simón Bolívar de Caracas, li va sorgir l’oportunitat de marxar a estudiar als Estats Units amb una beca.
Administrador eficaç
Malgrat no parlar gairebé gens d’anglès, en va tenir prou amb un any per doctorar-se a la Universitat de Stanford, i l’any següent, el 1980, va fitxar com a professor visitant pel MIT, una institució que ja no deixaria. Després de 25 anys de recerca, 15 patents registrades i un gran prestigi com a expert en nanotecnologia, el 2005 va assumir la tasca d’administrar el MIT, que en aquella època patia un dèficit estructural d’uns 50 milions de dòlars.
Va començar amb un programa de reducció de costos dissenyat a partir de propostes dels mateixos membres de la comunitat educativa, tant professors com estudiants, i el va combinar amb un impuls a les fonts de finançament del centre. En aquest sentit, Reif es va centrar a promocionar el clúster d’empreses sorgit al voltant del MIT i que permet la col·laboració investigador-empresari que fa tirar endavant molts projectes en sectors clau com l’energia i les telecomunicacions. Google, Boeing i Ford són algunes de les 700 empreses que financen projectes i col·laboren amb el MIT.
Pressupost ajustat
Amb tot, Reif va aconseguir que el finançament provinent de les empreses arribés als 128 milions de dòlars l’any passat, un 19% del pressupost. Paral·lelament, però, també va cuidar el principal promotor de la recerca als Estats Units i potser el millor client del MIT, el departament de Defensa, en aquella època involucrat de ple en la guerra contra el terrorisme.
Les polítiques de Reif van permetre que el MIT arribés a la crisi amb uns comptes sanejats i amb la infraestructura i el prestigi per seguir sent un pol d’atracció per a empreses. Això va ser un dels punts que més va valorar el comitè encarregat de triar el nou president d’entre els 100 candidats proposats, de nou, per tota la comunitat educativa del centre.
Casat i amb dos fills i una filla, des de l’estiu del 2012 ocupa la presidència del MIT, des d’on s’ha proposat liderar el que considera la pròxima revolució en el món educatiu.
Implicació social
En una entrevista amb el rotatiu britànic Financial Times, Reif explicava com durant els disturbis que hi va haver a Veneçuela l’any 1969 va haver de marxar de la universitat per por a la violència i es va refugiar en un altre centre a l’interior del país. Allà es va dedicar a formar i educar els joves sense recursos de la zona amb classes gratuïtes. Inspirant-se en aquells fets, Reif ha impulsat un campus virtual conjuntament amb la Universitat de Harvard en què qualsevol persona podrà seguir, de manera gratuïta, classes del MIT amb apunts i amb suport dels professors. Reif és conscient dels perills d’aquesta tendència per als campus clàssics com el del MIT, però hi veu moltes oportunitats. “Fins ara, es deia que fèiem servir la saviesa col·lectiva del MIT per solucionar un problema. Ara farem servir la saviesa de tot el món”, explica, convençut.
