VICENÇ MOLINÉ

L’home de Merkel a Brussel·les

L’home  de Merkel  a Brussel·les / ANTHONY GARNER Zoom

Després d’allistar-se a la CDU, l’actual comissari d’Energia de la UE va desenvolupar la seva carrera política al land de Baden-Württemberg, que va governar durant 5 anys

La teoria diu que la Comissió Europea és independent als estats membres de la UE però, a l’hora d’escollir els comissaris que, també en teoria, defensen els interessos de la Unió en lloc dels del seu estat, cada país cuida amb detall qui envia a Brussel·les. I Alemanya no n’és una excepció. Com a representant del motor d’Europa, el comissari alemany, Günther Oettinger, és una fidel imatge de l’alemany auster, eficient i implacable a l’hora de vigilar -i castigar- els comportaments d’altres països.

Nascut el 1953 a Stuttgart en una família protestant, Oettinger va estudiar dret i econòmiques a la Universitat de Tübingen. Després d’uns anys treballant per a la universitat, va entrar en política a principis dels 80 a les joventuts de la CDU, el partit democratacristià alemany. El 1983 es va convertir en el cap de l’organització juvenil del seu estat, Baden-Württemberg, en què vincularia gran part de la seva carrera política. Un any després va entrar al Parlament de l’estat, on el 1991 assumiria el lideratge del seu grup parlamentari.

La seva oportunitat per seguir ascendint, però, no va arribar fins gairebé 15 anys més tard. El 2004, després de 25 anys al càrrec, Erwin Teufel va abandonar la presidència del land i Oettinger va acabar guanyant les eleccions al mandat de Baden-Württemberg.

Rei de les polèmiques

Durant els quatre anys que va ocupar el càrrec, Oettinger no va poder escapar de les polèmiques. Primer el 2007, en un discurs dedicat a la mort d’un dels seus predecessors, Hans Filbinger, que va haver de renunciar al càrrec el 1978 després que sortís a la llum el seu col·laboracionisme amb els nazis. Oettinger no només va negar aquest col·laboracionisme sinó que el va qualificar d’“opositor” al règim de Hitler. Les nombroses crítiques, inclosa la d’Angela Merkel, el van obligar a retractar-se. La segona polèmica va ser quan el 2008 es va separar de la seva dona, Inken, amb qui té un fill, després de fer-se públic que ella tenia una altra relació amb un alt executiu de Porsche, una de les empreses emblemàtiques de Baden-Württemberg.

El 2009, en plena crisi i aprofitant la formació del segon executiu Barroso, Merkel va cridar Oettinger per proposar-lo com a comissari alemany, i es va convertir finalment en responsable d’Energia. La decisió va causar perplexitat a Brussel·les, on els mitjans alemanys fins i tot van citar en paraules del mateix Barroso “de què va tot això?” en conèixer el candidat alemany. A les crítiques pel seu perfil polític molt limitat alland de Baden-Württemberg se li van afegir comentaris ridiculitzant el seu anglès macarrònic i el fet que fos un polític amb una carrera gairebé amortitzada.

A Brussel·les, l’activitat de la Comissió Europea s’ha vist eclipsada per la crisi i, amb el protagonisme creixent d’Alemanya, la veu d’Oettinger ha estat una de les més escoltades. Això li ha facilitat reincidir en polèmiques com la que va generar el 2012 quan va proposar públicament que les banderes dels països que no complien els objectius de dèficit onegessin a mitja asta.

Pel que fa als afers d’Energia, Oettinger ha preferit mantenir un perfil baix, amb la vista posada als objectius del pla Europa 2020 i sovint fent d’advocat del sector davant les actuacions estatals. El millor exemple és la crítica que va llançar a les reformes del sector elèctric engegades pel govern espanyol i que tant han desesperat les elèctriques.