Empreses 23/02/2014

L’exmilitar xinès que planta cara a Apple i Samsung

Vicenç Moliné
3 min
L’exmilitar xinès que planta cara a Apple i Samsung

El fundador de Huawei va treballar als laboratoris de recerca electrònica de l’exèrcit xinès abans d’obrir una empresa de reparació de centraletes telefòniques a Shenzhen

Quan Ren Zhengfei va començar a importar components electrònics per a telèfons mòbils de Hong Kong el 1987, el seu petit taller fundat amb només 2.500 euros era un dels milers de negocis semblants que intentaven despuntar en l’incipient negoci de l’electrònica a la Xina. Per a Ren, que en aquell moment tenia 43 anys, era la primera experiència en el món del sector privat, aprofitant un dels primers intents d’obertura del règim a l’economia de mercat.

De la mà del sistema

Per tradició familiar, de fet, Ren no va tenir problemes per obtenir els permisos i posar en marxa la seva activitat: el seu pare havia estat un dels primers a sumar-se al Partit Comunista després de la invasió japonesa i va ser nomenat president de l’institut de Duyun, on va conèixer la seva dona. Amb aquests galons, Ren no va tenir problemes per accedir a la Universitat de Chongquing, on va estudiar enginyeria civil i arquitectura, ni després per entrar a treballar als laboratoris de recerca en electrònica de l’exèrcit xinès. La seva ascendència garantia la seva fidelitat a la causa, motiu pel qual no se’l va obligar a fer-se membre del Partit Comunista, com es feia amb la majoria dels treballadors del seu rang.

El 1983, però, un ERO a l’exèrcit que va afectar 500.000 soldats i treballadors va deixar Zhengfei sense feina i va decidir mudar-se a la ciutat de Shenzhen, la metròpoli més propera a Hong Kong i seu d’algunes de les empreses d’electrònica més importants de la Xina, com ara ZTE.

Quan va fundar Huawei, el seu primer negoci va ser la importació i reparació de centraletes telefòniques. El 1990 va començar a fabricar les seves pròpies màquines receptores, enfocant-se cap a pimes. Amb aquesta experiència, el 1992 va llançar la centraleta amb més capacitat del mercat xinès, encara tancat a les empreses occidentals. Aquest avantatge tecnològic combinat amb el suport del règim comunista li van permetre créixer i el 1997 va fer el salt a l’exterior guanyant el primer contracte comercial fora de la Xina, a Hong Kong.

Especialitzant-se en contractes industrials per instal·lar xarxes mòbils per a operadores com Vodafone i British Telecom, Huawei es va expandir ràpidament fins al punt que el 2005 els seus ingressos de l’exterior van superar per primera vegada els interiors. Aquest perfil eminentment industrial va permetre a Ren mantenir un perfil discret, fugint dels mitjans de comunicació. De fet, fins l’any passat mai havia parlat públicament amb cap periodista.

Propietat col·lectiva

Tot i que n’és el fundador, Ren Zhengfei només figura a la web de l’empresa com a conseller delegat de la companyia. Huawei es considera a si mateixa una propietat col·lectiva dels seus treballadors, una denominació que, com explica Richard McGregor, autor del llibre El Partit: el món secret dels líders comunistes xinesos, “ha estat essencial a l’hora d’obtenir el suport de l’estat” tot i afegir que la seva credibilitat és “dubtosa”. L’opacitat en les operacions i la propietat de la companyia, de fet, ha estat part de la identitat de Huawei.

No obstant, Ren s’ha trobat que l’entrada de Huawei en el mercat dels mòbils implicarà adaptar-se als focus de les càmeres occidentals. El 2010, mentre Apple consolidava el domini de l’iPhone, ell va veure una oportunitat de negoci en la fabricació d e smartphones assequibles per al mercat xinès i altres països emergents. Quatre anys després, arriba al Mobile World Congress de Barcelona com el tercer fabricant de mòbils del món. I podria estar molt més amunt si el mercat nord-americà no li hagués tancat les portes. En el context dels atacs informàtics a organismes dels EUA, els smartphones fabricats per un antic membre de l’exèrcit xinès desperten dubtes a Washington.

stats