Una xarxa social a la qual la gent puja fotos i comparteix la seva vida. Una polsera que permeti mesurar les constants vitals. O una màquina crionitzadora per congelar-nos i tornar a viure en un futur molt llunyà. Sovint els emprenedors busquen idees complexes per trobar l’èxit empresarial, i obliden que l’èxit es pot trobar amb una cosa tan senzilla com un palet amb un caramel.
Els nens són els principals consumidors de caramels i, com deuen saber tots els que tinguin fills (o nebots, com és el meu cas), acostumen a treure-se’ls de la boca i enganxifen tot el que toquen. Als 50 l’Enric Bernat se’n va adonar i va decidir crear el que avui en dia coneixem com a Chupa Chups. Un èxit mundial que personatges com Johan Cruyff, les Spice Girls o, fins i tot, Giorgio Armani han llepat.
Els orígens del dònut, en canvi, són més incerts. Holandesos o americans podrien ser-ne els creadors, però resulta que el 1962 un senyor anomenat Andreu Costafreda va constituir una empresa anomenada Donut Corporation, preludi de Panrico. Vaja, que d’una mena de pa de pessic amb un forat al mig es va formar un colós (la tragèdia que ha viscut els últims anys és una altra història)
Un altre català, Josep Tarradellas, va crear una empresa que, quan hi ha futbol (felicitats als culers, per cert), ha fet que pensem a menjar-nos un plat típicament italià, però amb marca catalana: la pizza. I tot a partir d’un espetec, el primer producte que va llançar al mercat Casa Tarradellas.
I què me’n dieu del geni que va agafar cacau i el va posar dins un pot per fer els millors entrepans del món? En aquest cas l’inventor va ser un italià, Pietro Ferrero, però aquí vam crear la Nocilla, des del 2002 propietat de Nutrexpa, i ara que l’empresa s’ha escindit, d’Idilia Foods.
Seria injust aquest recorregut d’idees simples per a empreses gegants sense parlar de Juan Roig. Aquest valencià no ens ha canviat la manera de menjar, però sí la de comprar. ¿Va tenir una idea sofisticada? Potser no, però a veure qui aconsegueix tenir-ne una d’igual.
