BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

L'estiu de l'Íbex-35

Els inversors van començar l'any dipositant tota la seva fe en el selectiu espanyol. Sis mesos després, ens trobem amb un Íbex que perd un 3,5% des que va començar el 2013 i se situa al voltant d'un 50% d'assolir el seu preu màxim històric, 15.956 punts, que va aconseguir el desembre del 2007.

L'estiu és l'estació de l'any en què molts inversors aprofiten per marxar de vacances, i quan, normalment, el volum de contractació es redueix, cosa que provoca moviments més erràtics però no menys interessants per trobar oportunitats d'inversió. Què farà l'Íbex-35 aquest estiu és la pregunta que molts inversors es fan.

En els últims anys hi ha hagut tres estius alcistes i un baixista, si bé és cert que caldria tenir en compte les condicions econòmiques i macro de cada període. És difícil respondre a aquesta pregunta. Per tant, l'inversor ha de dissenyar una estratègia d'inversió que li permeti actuar de manera correcta en cada supòsit de mercat. Ha de buscar productes d'inversió que li permetin invertir en les tres tendències possibles: l'alcista, la baixista i la lateral.

Durant la major part del que va de l'any, l'Íbex-35 s'ha mogut en una tendència lateral baixista amb un màxim en els 8.756 punts i un mínim en els 7.716 punts, és a dir, un rang de 1.040 punts. Diversos han estat els factors que han provocat la seva caiguda, dels quals cal destacar-ne especialment dos en les últimes setmanes: la negativa del Banc de la Xina a injectar liquiditat en el sistema financer i la possibilitat que la Reserva Federal retiri parcialment o totalment les seves polítiques d'estímul monetari en els pròxims mesos. Aquests mateixos focus de tensió seran els que la borsa espanyola haurà de superar per remuntar al segon semestre i acabar l'any en positiu. Una cosa difícil, però no impossible.

L'evolució de les polítiques que vagin prenent els bancs centrals marcarà la tendència del selectiu espanyol fins a final de l'any. Un dels factors que podria mantenir un Íbex en positiu a finals d'any seria comptar amb el suport del mercat de deute. Cal digerir totes les notícies de retirada d'estímuls que han suposat una forta tensió a les rendibilitats. Així, una relaxació de la prima de risc espanyola suposaria prou suport per recuperar les pèrdues acumulades de l'any.

D'altra banda, tampoc cal oblidar que un rebot borsari de l'índex espanyol depèn també de l'evolució del mercat nacional, és a dir, d'uns bons resultats empresarials, així com del compliment de la recuperació econòmica que el govern de Mariano Rajoy ha anunciat. Si bé el camí no estarà exempt de volatilitat, el mercat espanyol és el que menys s'ha recuperat de tots i el que pot tenir un major recorregut a l'alça aquest any.

Millán Vázquez i Blanca Palacián són analistes de borsa