Fa pocs dies sentia una dada que trobo rellevant: als Estats Units, la banca tradicional finança una tercera part de l'activitat empresarial, mentre que a la Unió Europea el percentatge s'eleva a dos terços. Segurament en el cas espanyol la dependència és encara superior. En l'actual conjuntura això representa una feblesa i és l'origen de situacions dramàtiques, ja que, amb la sequera creditícia, nombroses pimes rendibles estan abocades al tancament per falta de tresoreria.
En sentir la notícia, vaig pensar també en els petits estalviadors, cada vegada més preocupats per què han de fer amb els seus estalvis. Els domina la malfiança, un sentiment raonable veient com han evolucionat els preus dels béns immobles i algunes inversions financeres, com les preferents i productes alternatius semblants.
Al mateix temps, i malgrat la crisi, una part significativa del nostre teixit de pimes és cada vegada més solvent. No només perquè consoliden les seves posicions en els mercats, sinó per la seva transparència i professionalitat en la gestió. Tot plegat, juntament amb una creixent cultura econòmica ciutadana, especialment entre les generacions més joves, fa pensar que la presa de participacions directes en pimes podria ser una alternativa que podrien considerar un bon nombre d'estalviadors.
Per complex que sembli, més ho és, en moltes ocasions, trobar finançament bancari, o bé oferir un bon producte a l'estalviador que cerca rendibilitat i es mostra disposat a assumir riscos, sempre que sàpiga on s'inverteixen finalment els seus estalvis. Aquestes pràctiques es van consolidant en països on, fins i tot, gaudeixen d'incentius fiscals. A Catalunya ja hi ha alguna iniciativa que pretén acostar estalviador i empresa, a la qual hauríem de donar visibilitat.
En el fons, estem parlant de política industrial, avui més necessària que mai. No podrà respondre als mateixos paràmetres de fa dècades. Haurà de ser més creativa i complexa, ja que la consolidació del nostre teixit productiu no vindrà ni de grans reformes ni de grans inversions públiques. Ben al contrari, serà la conseqüència de moltes petites actuacions coherents i en la direcció que ens convingui.
Enginyer
