Empreses 29/05/2016

L’esclat de la bombolla tecnològica ja ha arribat

Les inversions en ‘start-ups’ ja s’estan refredant, però hi ha una bona notícia: l’explosió no serà tan dramàtica com la del 2000

Jordi Sabaté
5 min
L’esclat de la bombolla tecnològica ja ha arribat

Billiard Wholesale és una botiga situada al centre de San José, la veritable capital de Silicon Valley, ja que San Francisco és principalment el lloc de residència i oci de la badia. A Billiard Wholesale hi venen taules de ping-pong. És una botiga gran i moderna, que es nota que s’ha beneficiat de la prosperitat de la zona en els últims quinze anys. Entre els seus clients hi ha les start-ups de la zona start-ups, que compren regularment taules per reposar les que els enginyers fan servir fins al desgast, ja que el ping-pong és l’esport preferit entre els treballadors de les empreses tecnològiques per desconnectar i per restablir els músculs després de llargues hores programant.

Però hi ha un problema: Billiard Wholesale ha notat que les seves vendes han baixat des de principis d’any. Casualitat? Per a la majoria dels mitjans seriosos dels Estats Units no ho és en absolut; la dada s’ha pres com un oracle que confirma que hi ha una bombolla tecnològica i que està a punt d’esclatar. Silicon Valley ho nega, però es donen circumstàncies que els analistes consideren els pitjors auguris des de l’esclat de l’any 2000.

D’una banda, després del pic del tercer quart del 2015, la inversió en start-ups en els següents trimestres fins a nivells del 2014. En general, no hi ha hagut bones operacions el 2016, excepte la compra de Tickebits per part d’eBay (165 milions d’ euros) i la inversió de Rakuten en Cabify (120 milions d’euros), però en comparació amb altres anys es considera poca cosa.

L’esclat de la bombolla tecnològica ja ha arribat

Com a contraposició, en el que portem d’any els fons de capital risc han recaptat a l’àrea de San Francisco 48.000 milions de dòlars, la quantitat de líquid més elevada des d’aquell nefast any 2000, quan comptaven amb més de 100.000 milions. És a dir, hi ha molts diners per invertir, però molt pocs estan sortint en direcció a les start-ups. Què està passant?

De fet, aquest any no hi ha hagut encara cap sortida a borsa i el nombre d’ unicornis -empreses que els inversors valoren per sobre dels 1.000 milions de dòlars- s’ha reduït de 250 l’any passat a tot just una quarantena. Tant Bloomberg com The Wall Street Journal i Forbes asseguren que la bombolla ja ha arribat i està esclatant, tot i que opinen que el seu abast serà diferent del terrabastall que va provocar l’esclat de les puntcom a principis de segle.

“La gran diferència entre l’esclat del 2000 i el d’ara, és que llavors fins i tot els taxistes de Nova York t’oferien accions tecnològiques”, escriu Peter Cohan, columnista de Forbes especialitzat en fons tecnològics. Es refereix al fet que en aquell any, la majoria de les empreses que es van enfonsar cotitzaven a borsa i estaven finançades per centenars de milers de petits inversors, és a dir, per capital inexpert.

En la bombolla del 2016 el finançament procedeix del capital privat, sobretot gràcies als estrictes requisits que es van establir arran d’aquella crisi, quan es va convenir que s’havia de ser un unicorni -valer més de 1.000 milions de dòlars- i tenir una transparència absoluta en els comptes per fer el salt a la borsa.

“Aquesta diferència és molt important, ja que suposa que l’esclat de la bombolla, si és que no s’ha produït ja, afectarà només els treballadors de les empreses i els inversors, que tenen aquest risc assumit”, explica Luis Martín de Cabiedes, un veterà i llegendari business angel que ha col·locat empreses com Privalia en el camí d’un èxit que ha culminat amb la compra per part de Vente Privée per 470 milions d’euros. “Serà un esclat privat, dramàtic per al sector però no per a l’economia en general”, sentencia.

Jan Brinckmann, director acadèmic del màster en ciència de la innovació i emprenedoria d’Esade, també creu que hi ha un bombolla a punt d’esclatar i la relaciona amb “el capital turista, que tradicionalment no ha invertit en tecnologia, com els fons de pensions i altres grups d’inversors”.

Brinckmann explica que aquests fons “van arribar atrets per l’aparença d’alta rendibilitat de la inversió en start-ups, però en inundar el mercat de diners han permès que es multipliquin el nombre d’empreses finançades per a una mateixa bona idea, cosa que ha animat una competència ferotge entre elles per ser la guanyadora final”. Com a conseqüència, cap guanya clarament i el retorn de la inversió s’eternitza o no arriba.

.

És llavors quan l’inversor expert fa un pas enrere a la vegada que el capital turista i se’n va a analitzar altres sectors que coneix més. Segons escriu Christopher Mims a The Wall Street Journal, “el capital turista ja està enfilant l’autopista de tornada a Nova York”. Per la seva banda, Cabiedes explica el retraïment de l’inversor expert amb una metàfora: “És com passar d’invertir en carreres de cavalls a fer-ho en Fórmula 1”.

“Ara, per rendibilitzar una inversió, es necessita posar molts més diners i amb menys garanties: això fa que t’ho pensis quatre vegades; jo aquest any amb prou feines he invertit”, afegeix. Segons la seva opinió, es donen tots els símptomes d’una bombolla: preus disparats, demanda retroalimentada i creació artificial d’oferta.

Posa com a exemple d’aquests tres indicis el cas de les aplicacions espanyoles per trobar feina des del mòbil: “Aparegudes fa tot just dos anys, s’han multiplicat, s’han recaptat gairebé mig centenar de milions d’euros de capital extern al sector i amb prou feines han demostrat la seva rendibilitat”, diu.

També parla de l’acceleradora Rocket Internet, nascuda a Alemanya, com una màquina de crear artificialment empreses “només amb l’objectiu de captar més diners”. Quan se li esmenta el fet que, segons Bloomberg, algunes start-ups dels EUA tenen clàusules que els permeten posar els diners recaptats en una ronda com a benefici consolidat per atreure més capital, assegura que ell ha sentit parlar d’algunes empreses que aquí també fan servir aquesta tàctica.

Una visió diferent té Alfonso de la Nuez, conseller delegat de l’empresa de programari catalana User Zoom. Per a De la Nuez, que resideix a Cupertino, el que existeix és “una correcció més o menys severa de les expectatives, que estaven disparades en l’últim any per la gran quantitat de capital que hi havia disponible”.

“Ara hi ha hagut un retorn al sentit comú i els inversors volen veure que les empreses són capaces de consolidar el seu model abans de tornar a invertir, però el capital segueix arribant a sectors com el software, que segueix molt potent: a mi em truquen cada setmana per oferir-nos diners”, afegeix.

Ara bé, De la Nuez sí que observa una racionalització de la despesa: “Les valoracions de les empreses han caigut dos o tres punts i, encara que a Silicon Valley s’adora el risc, sí que hi ha un cert cansament dels projectes que no saben viure sense recaptar diners”.

Avancem cap a una bombolla 'tech'? El cas de la catalana Wallapop

¿Com pot afectar aquest esclat als hubs tecnològics, les ciutats on es concentren la majoria de les empreses tecnològiques del planeta? Jan Brinckmann creu que en el cas de Barcelona o Madrid, potser ni s’arribarà a notar, “ja que la concentració és relativament baixa i segueix fluint capital, com s’ha vist en les últimes operacions; és possible que tot quedi en una purga que no afecti els consolidats”.

Cabiedes diu que la badia de San Francisco és prou forta per suportar l’impacte, si bé el seu sector immobiliari se’n pot ressentir. Alerta, en canvi, sobre Berlín, on sí que apunta que un possible esclat a Europa tindria dures conseqüències per la seva dependència dels expatriats que treballen a la ciutat.

Finalment, De la Nuez opina que el conat d’esclat ja ha passat, tant als EUA com a Europa, i tot està tornant a la normalitat. Tant de bo tingui raó, però val la pena recordar la famosa frase d’Ernest Hemingway: “Com s’arriba a la fallida? En dos trams: a poc a poc, després de cop”.

stats