És còmode fer valoracions sobre una campanya un cop ja se saben els resultats de les eleccions, especialment quan es constata el fracàs absolut de les enquestes prèvies als comicis del 25-N. Els polítics es guien per les enquestes i, si fallen estrepitosament, tota l'estratègia també.
Sigui com sigui, mirant enrere hi ha una cosa que sorprèn molt de la campanya d'Artur Mas, que és qui va convocar eleccions anticipades i, per tant, segurament qui més se la jugava. No parlo de l'error del ja famós cartell amb els braços oberts, no: parlo del poc temps que va dedicar a parlar d'economia. Els altres candidats tampoc van dedicar-hi gaire estona, no ens enganyem (tret d'ICV, segurament perquè així evitava parlar d'un tema -la independència- que no té resolt). Però en la meva opinió Artur Mas, com a més que probable president, s'hauria d'haver esplaiat amb els números i explicar amb tota la seva cruesa la delicada situació financera de la Generalitat.
Primer de tot, això hauria estat honest perquè, al cap i a la fi, és lleig no mencionar fins que han passat les eleccions la gegantina retallada de 4.000 milions que haurà de fer la Generalitat als pressupostos del 2013.
Però és que, a més, segurament hauria estat rendible electoralment. És sorprenent la quantitat de gent que a dia d'avui encara no ha interioritzat que Catalunya és un país rescatat. "Una Catalunya independent faria fallida", he sentit repetidament des de l'11 de setembre. Bé: cal deixar clar que ja estem en fallida. Que els mercats de capitals estan tancats per a Catalunya i que la Generalitat amb prou feines podrà finançar-se si no és pidolant al govern espanyol.
I cal explicar també que si som aquí és per errors propis (endeutament descontrolat), però també per la política incomprensible de l'Estat. Mas hauria d'haver-nos explicat per què creu que amb un altre estatus polític viuríem millor. No ho va fer prou i va deixar escapar una oportunitat.
