Empreses 17/03/2013

En Leo va ser El primer

2 min

No, no parlo d'en Leo Messi, però potser he aconseguit que algú que habitualment no llegeix aquesta columna hagi passat del titular. En Leo del títol és en Leonardo da Vinci, l'últim gran emprenedor, com diu el meu pare.

La forquilla de tres puntes, el canó, el vestit per bussejar, la bicicleta, el tanc de combat... tots aquests, i molts d'altres, són invents de Da Vinci que han sobreviscut i evolucionat fins als nostres dies. A partir d'ell tot ha estat copiat, versionat, reinventat, millorat o plagiat.

Da Vinci em serveix per parlar de la diferència entre l'emprenedor inventor i el plagiador. Jo mateixa sóc plagiadora, així que aquesta denominació no té un to despectiu.

Privalia, BuyVIP, Tuenti, Google, Facebook... totes són empreses d'èxit que han agafat com a punt de partida un negoci que ja existia per aixecar el seu petit imperi. En el cas de les dues primeres, el fundador de l'empresa francesa Vente Privée, Jacques-Antoine Granjon, no es cansa de repetir: "Només són copycats !"

Recordo que, quan vaig fer el MBA, un professor (d'aquells que escriuen llibres sobre com ser emprenedor en tres dies però mai en la seva vida s'han arriscat en res) ens va dir que havíem de ser innovadors i crear coses noves, que copiar no estava bé. Recordo que vaig aixecar la mà i li vaig dir que llavors persones com Larry Page i Sergey Brin, fundadors de Google, que es van inspirar en Yahoo, Altavista i moltes altres, no tenien cap valor per ell. Em va mirar amb cara de pòquer i va seguir amb la seva xerrada de motivació.

Copiar el model de negoci no és suficient, però pot ser un molt bon punt de partida. La meva empresa s'inspira en models que ja existeixen en altres països i els adapta al mercat espanyol. De fet, el primer que sol preguntar un business angel és: "¿La seva idea de negoci és escalable?"; seguit de: "¿Em pots demostrar que ja hagi funcionat en algun altre país?"

stats