INDÚSTRIA
XAVIER GRAU

L’enèsima nova oportunitat per a la paperera de Sarrià de Ter

El grup Hinojosa fa renéixer la instal·lació, que ha patit diversos sotracs en la seva llarga història

L’enèsima nova oportunitat  per a la paperera  de Sarrià de Ter / DAVID BORRAT Zoom

La paperera de Sarrià de Ter ja està a punt de tornar a produir. La històrica instal·lació reneix, després d’una llarga vida plena de sotracs, de la mà del grup valencià Hinojosa, que la va comprar a Torraspapel. La paperera havia tancat el 2014. Torraspapel, del grup Lecta, es va cansar de les pèrdues, i després d’una negociació amb els sindicats, amb manifestacions i protestes, propostes i contrapropostes, va decidir cessar l’activitat. Dels 136 treballadors que tenia la paperera, Torraspapel en va recol·locar 73 a altres plantes del grup.

Però la pèrdua de l’activitat de la històrica fàbrica va comportar un daltabaix al municipi i al seu mercat de treball. La Generalitat va decidir buscar activament un alternativa i la va trobar. Un any després, el 31 de juliol del 2015, anunciava la compra de la factoria per part del grup Hinojosa, un fabricant d’envasos i cartró ondulat originari de Xàtiva que va néixer el 1947 i que en els últims anys s’ha convertit en un dels grans grups paperers de l’Estat.

Torraspapel va tancar la paperera per les pèrdues derivades de la magra competitivitat de les instal·lacions. Ara Hinojosa li vol donar una nova oportunitat, després d’invertir 50 milions d’euros en l’adequació de la fàbrica, que duia dos anys tancada, i la compra de nova maquinària. Però la plantilla és molt més ajustada que en la vida anterior de la instal·lació: 40 llocs de feina, quan Torraspapel tenia una plantilla de més de 130 treballadors. I de candidats no els n’han faltat. Hinojosa va tancar l’adquisició a final de juliol del 2015 i només dues setmanes després tenia 160 currículums de veïns que hi volien treballar.

"La plantilla és molt més ajustada que en la vida anterior"

La nova paperera neix amb el nom de Papelera de Sarrià, un capital social de 3,6 milions d’euros i sota l’administració única de Rafael Hinojosa SA, la companyia matriu del grup. Els 50 milions d’euros que Hinojosa ha invertit per modernitzar la factoria s’han destinat a la producció de pasta, la màquina de paper, una depuradora industrial i una caldera de vapor. Ara la línia de pasta podrà tractar cartró reciclat, tant de proveïdors externs com del propi grup, que hi portarà els retalls sobrants de la fabricació d’envasos en altres factories, i la màquina de paper s’ha modernitzat i tindrà una bobinadora que permetrà adequar-se a les cartroneres del grup. A més, la nova caldera de vapor podrà cremar el biogàs produït a la planta depuradora.

A Hinojosa, la planta de Sarrià li permet disposar de dues papereres pròpies dins del grup, i així es pot autoabastir a preus més competitius que els de mercat, segons indiquen fonts de la companyia. El seu producte final són els envasos de cartró -per exemple, les caixes de fruita- i el cartró ondulat. La companyia té onze empreses a tot l’Estat -entre elles una planta a Pacs del Penedès- i està en posició compradora malgrat la forta crisi del sector paperer, ja que a més de la planta de Sarrià, els dos últims anys n’ha comprat una a Vigo i una altra a Valladolid. Segons l’empresa, les inversions dels últims cinc anys pugen a 150 milions d’euros.

Sota el paraigua del nou amo, a la fàbrica de Sarrià se li obre una nova oportunitat. La instal·lació la va aixecar el 1939 la família Torras, i el 1941 va néixer Torras Hostench SA, que als anys 60 i 70 del segle passat era una de les indústries més importants del sector. Però la dècada següent van arribar els problemes i el 1983 va presentar suspensió de pagaments, amb un passiu de 23.000 milions de pessetes (140 milions d’euros). Llavors la va rescatar el Kuwait Investment Office (KIO), el vehicle inversor d’aquell país del Pròxim Orient, de la mà del seu representant a Espanya, Javier de la Rosa. KIO va convertir Torras Hostench en el Grup Torras, que va ser la seva capçalera a Espanya fins que el 1992 va protagonitzar la suspensió de pagaments més gran de la història de l’Estat (fins aquell moment), amb un passiu de 243.000 milions de pessetes (més de 1.400 milions d’euros). Però el nou sotrac es va superar quan el fons CVC va comprar el 1999 el 95% de Torraspapel per 312 milions d’euros i la companyia d’origen gironí va passar a formar part de la multinacional Lecta.